Ilercavònia

A la Cala, la Banda ja no sona

2011-08-30T17:14:00.003+02:00

Ahir vaig ensomiar en una revista local que parlava de la Banda. No em feu dir si eren els Quatre Cantons o alguna revista imaginària que treia l'EMMA; no ho recordo. Hi havia una foto de la Banda en portada, i a la foto no sortia cap dels membres de l'actual(?) conjunt instrumental avançat; hi havien xiquets menuts i no recordo si en coneixia cap.

Ara ha estat només un somni, però també és un futur bastant probable.

Espero que algun dia hi hagi un canvi de torna política suficientment gran per dotar a la Banda d'autogestió i funcionament assembleari (+ Junta formada per membres, renovada almenys cada 2 anys), amb simplement una comissió mediadora entre l'Escola i la Banda. És inadmissible cobrar a treballadors que estan generant un benefici. És inadmissible que gent que treballa per la nostra cultura local estiga barallada. És inadmissible posar i traure a dit.

Ara hi ha gent al carrer que no li dóna prou importància; quan vaiguen al febrer a la processó i veiguen que la Banda no hi és potser ja serà massa tard, perquè no cregueu que ara la Banda s'independitzarà dels tentacles de l'Ajuntament i que, quan vinguen festes, com si fossen amics de tota la vida, aniran i la contractaran per a fer actuacions.

0x00874324 Ransom Trojan Virus Solution

2011-04-24T23:14:00.011+02:00

Symptoms

Your PC turns off unexpectedly.
When it restarts, you are presented with a black screen with a minimized window.
If you open that window, wou will see a (false) system message associated with the code 0x00874324 ("System Plugin At Address 0x00874324 Got Critical Error Plese Follow These Steps To Deactivate It"), a series of telephone numbers and a place to write an unlock key. Please do not call any of that numbers and calm down!

Instructions

Restart your PC and DO NOT maximize that activation screen. Let it minimized.
Press Ctrl+Alt+Del repeatedly until you get a Task Manager window (maybe behind the blue screen).
Finish a "svchost.exe" process which has a strange description (only that one!!!).
From the Task manager, execute "explorer". Windows will now open.
Then restore your system to two days before.
Solved!

This is a "Ransom Trojan" virus.

More information:

Petits plaers

2011-03-18T20:24:00.002+01:00

No negaré que viure a Holanda té coses bones, i una d'elles és poder beure't un Jim Beam amb cola (el que m'agrada beure quan surto de festa) per només 2 euros. Ara me n'estic prenent un; té menys d'un 5% d'alcohol. A part d'això, es pot trobar Axe Africa a les botigues, l'olor del qual m'agrada especialment (a Espanya es va deixar de comercialitzar esta fragància fa més de 10 anys).

Fins i tot puc confirmar l'existència, aquí a Tilburg, d'una botiga especialitzada en vins del Priorat. Sublim. Entre això i un local on cada dos per tres toquen jazz en viu, crec que podré arribar a sobreviure en esta ciutat.

Fins i tot, i malgrat la merda d'habitació en què dormo, dins dels 265 euros mensuals que pago de lloguer va inclòs que un cop a la setmana vinguen dues persones a netejar el pis.

Tilburg

2011-03-17T12:47:00.007+01:00

Esta ciutat té tan poc encant per algú tan intrínsecament mediterrani com jo, que m'aparten de la mar i sembla que em falta oxigen, que trobo encantadors fins i tot els crits dels corbs, fins i tot el roig dels semàfors sembla més bonic.

Almenys avui hi havia plaça baix de casa, i els marxants pegaven crits del tipus "platans a un euro el kilo!", frases tan senzilles i tan ben cridades que fins i tot dites en holandès es poden entendre. No és la típica "venga, carinyo, que tengo el par de bragas a tres euros" però se li assembla.

Als EUA em sentia europeu, i aquí em sento mediterrani o llatí o com li vulgueu dir, i això es fa especialment rellevant si discutim la qualitat del cafè. "Només" em queden 13 setmanes. A veure si, mentrestant, no m'atropella cap bicicleta.

El centre, la perifèria i la independència

2010-12-07T19:50:00.009+01:00

M'ha caigut a les mans un Excel (gràcies, Marc!) amb tots els percentatges de vots als partits a les passades eleccions al Parlament de Catalunya. I m'he posat a fer coses amb el programa de cartografia. Per exemple, he creat dues noves variables a qui he anomenat, respectivament, independentistes i unionistes.

Al grup dels independentistes he col·locat el 75% dels vots a CiU, el 25% dels vots al PSC, el 50% dels vots a ICV, i la totalitat dels vots a ERC, SI i RI.cat. Al grup dels unionistes he col·locat el 25% dels vots a CiU, el 75% dels vots al PSC, el 50% dels vots a ICV, i la totalitat dels vots al PP, C's i PxC.

Si sumàvem els percentatges obtinguts a tots els municipis de Catalunya, els independentistes aconsegueixen un 60,91%, mentre que els unionistes un 39,10%. Però com que no viuen els mateix nombre de persones en uns municipis que en altres, he volgut calcular-ho en funció del cens de cada municipi: els independentistes baixen fins a un 48,98%, i els unionistes pugen fins a un 51,02%.

Tot seguit, ho he mapificat, i es podia observar clarament la unionicitat de la regió metropolitana (hi ha molta immigració de la resta d'Espanya), de la Vall d'Aran (són occitans, no catalans) i de part de les terres de l'Ebre i de Ponent (els lliguen moltes coses a l'altra banda de frontera, i és que les fronteres de la nació són unes altres).

Presència a Catalunya de topònims relacionats amb "Borràs"

2010-07-25T22:05:00.003+02:00

Són: el Borràs, Torre del Borràs, Mas Borràs (x2), Mas del Borràs, Mas d'en Borràs, Mas del Santiago Borràs, Cal Borràs (x3), Caseta del Borràs (x2), Cabana del Borràs, Granja Borràs, Granges del Borràs, Granja de Borràs Montlleó, Corral de Juli Borràs, Mas del Borrassot, Cal Borrassó (x2), Borrassà, el Borrasser.

Dades de l'ICC.

Cristòfor Colom i Llambrich, natural de l'Ametlla de Mar

2010-07-08T01:08:00.003+02:00

No només Colom era català, sinó que era, en concret, del poble de l'Ametlla de Mar. Així ho evidencia un document trobat divendres passat en el qual es descriu que el navegant va nàixer "in uilla Amindula", fent constar que el llogaret es trobava a la costa i pocs quilòmetres al nord de la desembocadura del riu Ebre.

La notícia ha vingut acompanyada de la perplexitat envers l'existència d'aquesta vila marinera almenys dos segles abans del que fins al moment es creia.

Amb tot, el que ha resultat més curiós als habitants de la població ha estat el descobriment del segon cognom del personatge, Lambrich, que pot relacionar-se directament amb l'actual Llambrich, cognom que porten gran part dels naturals d'aquest poble.

Els impulsors del parc eòlic martítim ofereixen la construcció i gestió de dues línies de metro a l'Ametlla de Mar

2010-06-30T18:27:00.004+02:00

L'empresa impulsora del parc eòlic marítim a les costes de l'Ametlla de Mar proposa el desenvolupament d'un sistema de transport metropolità a la localitat. En total, es tractaria de la construcció, desenvolupament i posterior gestió per un temps limitat de dues línies de metro.

Tal com ha explicat el portaveu de l'ens, les dues línies es trobarien a l'actual Plaça Nova. La primera d'elles partiria d'allà mateix i, perpendicular a la costa, pujaria fins al barri de l'Estació, el Complex Esportiu i fins als Serveis Funeraris i de Bombers. L'altra línia discorreria paral·lela a la costa, anant des del Complex Educatiu de la població, passant pel Mercat Municipal, el Port a l'altura de la plaça del Canó, la Plaça Nova, l'Ajuntament i, finalment, el CAP. (Cliqueu damunt de la imatge per veure-la més gran.)

Des de la població ja s'ha deixat clar el rebuig frontal a tal proposta i se n'ha fet constar la insuficiència a raó del creixement de la població. Ha estat en aquest sentit que les diferents associacions de veïns han fet un prec conjunt expressant que la població se sent menyspreada, que el seu futur no està en venda i molt menys a aquest preu. Així mateix, s'ha fet esment de la construcció d'un tramvia que unís les diferents urbanitzacions del municipi i de promocionar un pla de millora de la qualitat de vida de la població, consistent, entre altres aspectes, a l'impuls d'un parc biomèdic, la parada de trens de llarga distància i el tancament progressiu de la central nuclear de Vandellòs II.

Gran sorpresa a l'Ametlla de Mar davant la inesperada troballa d'un pou de petroli

2010-06-25T19:01:00.003+02:00

Els veïns de l'Ametlla de Mar han despertat avui 25 de juny sorpresos per la presència d'una bomba extractora de petroli al port de la localitat i amb la subsegüent afluència de periodistes i curiosos de tota mena. La troballa ha estat possible gràcies a les obres d'enderrocament de l'antiga fàbrica de gel.

Destacats investigadors de la Universitat Rovira i Virgili no han tardat a comunicar la possibilitat d'haver topat amb el que seria el jaciment de petroli més important d'Europa. Fonts pròximes al consistori calero han informat de l'inici de converses amb agents comercials de Repsol YPF.

Encara no hi ha hagut cap compareixença de l'equip de govern davant dels mitjans, si bé el portaveu del principal grup a l'oposició ha manifestat la voluntat del seu partit de fer possible la independència del terme municipal respecte de l'Estat espanyol de confirmar-se les recents suposicions de la comunitat científica.

Cognoms arreu de Catalunya

2009-07-30T14:24:00.003+02:00

He mirat la distribució arreu de Catalunya dels cognoms dels meus quatre iaios. A veure si encerteu de quina comarca sóc? ;)

La masia, de Sebastià Juan Arbó

2009-06-09T15:30:00.007+02:00

Ara mirava Jordi; el mirava com si no cregués en el que sentia. ¿Era possible que fos ell, Jordi, el seu preferit, aquell per qui havia bregat tant, aquell per qui empunyà l'arma una nit i va córrer en defensa d'ell contra el «Negre», i pel qual s'hauria deixat matar? ¿Era possible que fos ell qui parlava de tancar la masia?

Havia romàs com atordit, sense entendre el que parlaven; mirava ara l'un, ara l'altre, amb aire absent, d'embrutiment, però en arribar en aquest punt semblà despertar; li va ocórrer com en el moment en que la figura del Negre es dreçà davant d'ell i li sentí les paraules; un impuls d'ira li encengué la sang i va aixecar-se; vacil·là un xic i basculà a punt de caure, però va fer-ho resolut i indignat; semblà trobar de nou les velles energies; ésser de nou el que havia estat, i va cridar que no: no se n'aniria de la masia.
[...]
—No, no necessito que us preocupeu; jo no me n'aniré de la masia; si no hi vol anar ningú, hi aniré tot sol, amb la xiqueta. Ella m'estima i no em deixarà... i, si Roseta no vol baixar, em quedaré jo sol. No necessito de ningú; ja m'arranjaré, però des d'ara us ho dic: ningú no m'arrencarà de la masia.

S'havia aixecat i anà per sortir, però trontollà, a punt de caure, i s'hagué d'agafar a la paret.

S'apressaren a ajudar-lo, però ell els rebutjà i sortí de la casa.

---------------------------

Sebastià Juan i Arbó. La masia. Barcelona: Editorial Selecta, 1975, p. 158-9.

L'alcohol i les relacions "interpersonals"

2009-02-18T20:04:00.002+01:00

Segons diu l'humoriste gràfic del diari ADN, la copa de més és culpable de:

(1) L'inoportú "revolcón" amb aquella persona de l'oficina. Sincerament, no em posaré a intentar resumir en un paràgraf mesos i mesos de vida universitària, la veritat... A part, no faria cap bé a ningú. (Per cert, algú em sap trobar una bona traducció al català de la paraula "revolcón"? :P)

(2) La patosa i inintel·ligible declaració d'amor. Un dia m'ho van haver d'explicar i tot, de la turca que vaig agafar. Resulta que havia begut tant, que aquella nit a la Blau, a tot lo que fos dona...

(3) L'estúpida i políticament incorrecta broma a la dona del teu cap. Mira, aquí he tingut més sort. Majoritàriament he tingut caps solters i caps dones.

(4) L'inevitable resaca maquillada com a baixa laboral. Uf!, sempre procuro no haver de recórrer a este sistema... Més val avisar amb temps i agafar-te un dia lliure després del que esperes que siga una festorra de les més grans.

En conclusió, de tant en tant feu que els altres beguen una mica, que la vida pot arribar a ser més emocionant, haha.

Una cosa ben forta ja seria trobar-te juntes les quatre situacions: beus massa, li fas una broma dolenta a la dona del teu cap, beus més, t'acabes declarant a la dona del teu cap, fas beure al teu cap i aconseguixes endur-te a la seua dona (que treballa amb tu) per a endur-te-la al llit. El dia següent agafes la baixa laboral, i indefinidament, perquè ja no es tracta de no ser persona aquell dia, sinó de veure al teu cap i de sentir perillar no només el teu lloc de treball, sinó el teu sistema sessuarl.

Sant Valentí

2009-02-17T21:19:00.004+01:00

És ben cert que a gent sense parella li fa cosa que es parle d'amor i tot això. Sense anar més lluny, a mi em passava.

L'acudit diu:
- Jo no penso celebrar el dia d'un sant que va morir empalat i carbonitzat.
- Això va passar, de veritat?
- Si fos per mi, sí.

Perquè hi ha moments en què la solteria està molt bé, però no ens enganyem que estant sols, sentint-nos sols sense algú a qui poder abraçar i agrair el costat que et fa... que no només és això (però llavors el que necessitem bastant és això)... no estem gaire bé. Suposo que hi haurà gent per a tots els gustos, però no crec estar sol amb esta opinió.

Jo, perquè després no diguessen, me'n vaig anar amb la xicota a Girona, de cap de setmana romàtic. I m'importa poc la gent que em diga que Sant Valentí no és nostre, i que per a estes coses ja tenim a Sant Jordi. Penso que qualsevol excusa per a passar-s'ho bé, s'ho val. I que si a un li ve de gust aprofitar i celebrar-ho, que ho faça. De passada, recomano Girona per a escapades d'este estil, per les bones passejades que s'hi pot fer i pels locals que es poden trobar per a dormir (dormir?) i menjar bé.

Contigo no, bicho

2009-02-12T00:03:00.002+01:00

- Venga, Carlos hazlo por los bichos… ¿Qué te ha llamado Belén hoy? ¿Qué te ha llamado?

- Me ha llamado… Me ha dicho que me voy a morir de guapo.

- Un poco de culo… Un poco de culo…

- Lo que me ha dicho esa mu… esa bestia!

- ¿Qué bestia? ¿Que te ha dicho?

- No puedo recordarlo

- Pero quien era

- La bestia parda

- ¿ Y como se llama?

- Chewaka

- ¿Y qué te ha dicho?

- Se llama Chewaka… bueno… Ella me ha dicho que su novia… sus amigas le llaman Chewaka

- ¿Y qué te ha dicho?

- Que… Contigo no bicho. Pero no a mi solo, delante de 6 amigotes, increíble!!! yo… tampoco… claro… quiero decir… siempre he sido bastante atractivo… Fíjate, tú me estas viendo!!

- Así que

- Y ahora… de repente… Chewaka, tócate los cojones, dice que no. No sólo te dice que no… te dice: ¡Contigo no, bicho! ¡Contigo no, bicho! Te hace pensar cosas… Te da que pensar… Tú dices, mañana será otro día, pero no. Pero no va a ser otro día. Ya nunca será otro día. Va a ser el día después de que Chewaka te dijera: ¡Contigo no, bicho! ¡Contigo no, bicho!, o sea no podia haber sido un poco elegante y haber dicho, no, estoy cansada o no me gusta este juego, me voy a casa. No, tiene que decir ¡Contigo no, bicho! Le faltaba coger un palo y alejarme con un palo, o con un spray de pimienta, en plan violador y me dice contigo no, bicho. Esa tía, y yo no quiero crispar y meterme en su vida privada, pero voy a tener que hacerlo. Esa hija de puta, esa hija de puta, en su puta vida, y perdón ¡En su puta vida!. En su puta vida le ha entrado un tío sin que esté borracho con cuatro cerdos detrás, o sea, en su vida; hija de una hiena.

Nunca. Jamás en su miserable vida un tío le ha entrado con amor. Y yo no le prometía amor, cariño, solo le iba a dar cariño… ¡Ni cariño! (Tira la botella). ¡Un cochino beso!. Un cochino beso, sólo, no pedía más. Pues no, de repente la muy hija de puta saca dignidad, orgullo o yo que sé que cojones saca… ¡Y contigo no, bicho!. Tócate los cojones Mariloles. ¡Tócate los cojones!. Esta escoba se lía conmigo. Se lía conmigo si quiero. ¡La puta escoba se lía conmigo!

- Por favor, Carlos...

- No des más botellazos por favor.

- No no.

- Los niños dicen que hay una gente que despierta

- No

- ¿El qué?

- Ese cable

- Bueno…

- Creo que voy a desconectar. Mañana más ¿Vale bicho?

The Towpath

2009-02-04T13:05:00.004+01:00

Jesús Moncada és potser l'únic autor (pan)ebrenc que té una novel·la traduïda a l'anglés. Si més no, l'únic autor que jo conec. Si m'equivoco, que em rectifiquen, que em donaran una gran alegria.

Avui he començat a llegir este Camí de sirga, traduït com The towpath, i us diré de tot cor que l'he trobat ben complicadet tenint en compte el meu nivell d'anglés. Me l'he fet enviar des de la Gran Bertanya, per internet, que és on vaig trobar-lo més bé de preu. Massoquisme? No, home, no!, si ja me'l vaig comprar per a anar practicant l'anglés.

La portada no és que siga un gran què: una dona amb "peineta" en un estil que podria recordar una mica al de Goya. Els editors han degut pensar que les espanyoles porten "peineta"?, i que Moncada era aragonés igual que Goya? Segurament que això de la Franja els queda una mica lluny i incomprés, segurament, però ells poden contestar que són estrangers i que tot això ni els va ni els ve.

Bé, suposo que ja us n'explicaré més coses un altre dia.

La professó de la Candelera

2009-02-03T17:41:00.003+01:00

Per mi han sigut unes festes breus, les de la Candelera d'enguany. Gràcies que han caigut al tombant d'un cap de setmana i que en dilluns em van deixar treballar des de casa. Avui que escric això, dia 3 de febrer, m'ha tocat matinar per a agafar el primer tren per amunt, és a dir, m'ha tocat aixecar-me a les 6 del dematí el dia després de Candelera. De tota manera, prou vaig complir: sopar amb els amics, sortir el que em va vindre en gana, dinar amb la família i amb la xicota i participar en la processó.

Enguany, per a la processó, no s'han contractat als tambors de Benicarló, i en lloc seu ha vingut una mini-banda d'Amposta, que... mira, si sumaves esta i la nostra, ja va fer prou el pes. "Mater mea", "Triunfal", "Nuestro padre Jesús"..., com sempre, al seu lloc. (Que sí, que algun dia faré una entrada de les marxes de processó que sol tocar la banda per Candelera.)

Un altre punt a favor ha sigut la predicació (en calero en diem pedricar), que només va durar uns cinc o sis minuts. Això va ser d'agrair en comparació amb l'any passat, que almenys va durar un quart d'hora i crec recordar que feia molt més fred que enguany.

De l'organització no em queixaré. No; no ho penso fer. Trobo que enguany, sent una de les darreres processons amb més afluència de gent, els encarregats de l'Ajuntament i de Protecció Civil han fet una bona feina, que no ha calgut traure de la boca gaires "Això amb mossén Tomàs no passava".

Però d'una cosa sí que em vull queixar. No es tracta del preu de les atxes (a 6.50€ cadascuna), que també és per a **gar-s'hi, sinó de la poca delicadesa de deixar obertes les llums dels carrers per on passava la processó. Si cal canviar la instal·lació de l'enllumenat públic perquè, amb un sol botó, queden anul·lades només les faroles d'uns determinats carrers, que es faça. Mentrestant, seguiré trobant d'una deixadesa majúscula el fet que les llums de tots els carrers per on passa la processó es queden obertes com si es tractés d'un moment qualsevol de qualsevol dia. Almenys, també es veritat, no sentim la sirena dels cotxes de xoc a mitant Salve.

Menuderies a banda, visca les festes i la germanor entre els caleros que s'esdevé quan arriba esta època de l'any. De sobres comprendreu que un ateu com jo no pot passar per alt la processó com a símbol del respecte i l'amor més gran al nostre poble; almenys com al símbol.

Més Arbó

2008-12-10T20:01:00.003+01:00

No paro. No el deixo. En el seu dia ja vaig llegir Tino Costa, i vaig fullejar Terres de l'Ebre (que algun dia m'agafaré seriosament). Ara, després d'haver conegut una mica la seua infantesa i "profunditats" a Los hombres de la tierra y del mar, he recorregut els seus Camins de nit. Sorprenent, atrapador, líric, realista, potent. La meua darrera incursió és adquirir una primera edició de Notes d'un estudiant que va morir boig, publicada el 1933 (sóc una mica bibliòfil, què voleu fer-hi!).

Camins de nit

2008-12-09T13:06:00.005+01:00

I passaren els dies i les hores d’angoixa, i les hores de joia, i el plorar i el riure, i els dies de pluja i els de sol, que tornen a florir cada any. I les gents continuen caminant en la nit. És una corrua immensa que se separa i s’ajunta i se separa i torna a ajuntar-se de bell nou, i per viaranys i torceres i per camins oberts marxa segura a la mateixa fi com impel·lida per un signe fatal. Hi ha un ressò de rialles i de planys; hi ha qui canta; hi ha qui es plany i qui es corba damunt de la terra com d’un pes feixuc, i hi ha qui s’enfonsa en antres obscurs, lluny de la llum i del cel blau; hi ha qui corre darrere de fantasmes, i hi ha també qui s’entusiasma amb sorolls de vent; hi ha qui canta la llum i el sol i la benedicció dels dies, i hi ha qui alça el rostre a la nit i maleeix el dia que va néixer amb una veu que és desafiament i és blasfèmia i és plor; hi ha l’altre que es dreça, romputs tots els ressorts, aixeca el rostre al cel i riu amb una rialla alta, seca i esfereïdora, una riallada que fa tremolar els estels i fa més punyent l’angoixa dels homes.

A dalt, però, roden impassibles les estrelles que no tenen record. I giren i giren infatigables; giren harmoniosament per la suavitat dels camins infinits, i s’allunyen... La corrua segueix.

--------------
Sebastià Juan i Arbó, fragment de Camins de nit

Llegint

2008-11-19T22:52:00.003+01:00

Sí, sembla increïble i de fet ho serà per a uns quants que em coneguen. Jo que m'he tret la carrera de Filologia Catalana patint una estranya al·lèrgia a la literatura, finalment he conegut el gust per la lectura. I de quina manera!, perquè quan una cosa t'agrada pocs impediments hi poses per a fer-la.

Certament, poques coses millors es poden fer viatjant en tren de la UAB al pis de Barcelona i viceversa. Perquè a un al final ja li avorrix sentir cada dia les mateixes converses alienes, i, a part, no ens enganyem, tampoc ens ficarem a traure enmig de tothom l'ordinador portàtil per a fer ganyetes al primer lladre de torn, que la cosa està que trau fum.

Per cert, sento el més profunt odi cap als qui escolten música en veu alta a través del seu mòbil (bé, digueu-ne música o reggaeton, i en este cas m'estalviaré els adjectius). Sou uns maleducats, i hauríeu de poder ser multats com els qui fumen dins dels vagons.

Doncs això, que apunt mateix d'acabar Los hombres de la tierra y del mar de Sebastià Juan Arbó, ja m'he demanat a buscar Camins de nit, d'ell mateix. Vaig estar entre Camins de nit, L'hivern del tigre (Andreu Carranza) i Camí de sirga (Jesús Moncada), i finalment vaig decidir quedar-me amb l'escriptor ampostino-rapitenc.

Grans cançons, grans còpies

2008-11-19T15:05:00.003+01:00

Randy California - Spirit

Led Zeppelin - Stairway To Heaven

Estopa - Tan solo

Los hombres de la tierra y del mar

2008-11-16T23:09:00.002+01:00

Al contrario de mi tía, mi tío era un hombre sin la menor instrucción. No sabía ni poner su firma. Procedía, como he dicho, de la Cava, poblado casi totalmente de barracas, perdido en las marismas al lado opuesto del Ebro, ya cerca del mar. Les llamaban "el cavero" y "caveros" fueron sus hijos, con esta afición de nuestros pueblos a los apodos. Los habitantes de estos poblados ribereños vivían a la sazón en un estado semisalvaje. Mi tío era, sin embargo, y como he dicho ya, un hombre alto, de fuerte constitución, uno de esos tipos abundantes en la Cava, y que sorprenden por su apostura, teniendo en cuenta el tipo general de estos poblados --de carácter netamente ibérico--, bastos, de facciones rudas y gruesas y que parecen surgir de la prehistoria.

A la vista de estos tipos, he pensado a menudo que en aquellos eriales debió de quedar algún resto de una raza desaparecida, de condición muy superior a las restantes. Quizá se tratara de moros, que en los días de expulsión, lograsen burlar la ley ocultándose en los pantanos, viviendo como fieras.

--------------
Sebastià Juan i Arbó, fragment de Los hombres de la tierra y del mar

Algú encara s'ho comprarà... xD

2008-09-15T10:31:00.004+02:00

True Total 3

Genealogia

2008-09-05T10:54:00.001+02:00

Alfara de Carles
Originally uploaded by ebrenc

La foto és del poble d'Alfara de Carles. Fa relativament poc hi vaig anar, i la meua sorpresa setmanes després va ser saber que (també) pervinc d'allà.

Tota la meua família és de la Cala (l'Ametlla de Mar, per als qui no ho sàpiguen), i estic fent l'arbre genealògic per a confirmar --entre d'altres coses-- que descendixo d'una de les primeres famílies que s'hi va assentar, i de moment tot sembla apuntar que sí.

El poble podria considerar-se jove si es compara amb alguns de la zona, perquè "només" ti uns dos-cents anys. Jo, fent genealogia, me n'he anat fins a 6 generacions endarrere (de moment). Quan no se sap la data de naixement d'algun ascendent, la convenció és comptar 25 anys per generació. D'acord amb això, m'apareix una tal Blanca Martí, nascuda vora l'any 1828.

Ja vaig començar a fer l'arbre quan era menut, però fa poc, quan vaig conèixer la plataforma Genoom, vaig decidir reemprendre'l, i amb especial interès pels pobles d'origen dels meus avantpassats. De moment, sé: Rasquera, Tivissa, Vandellòs i Alfara de Carles, i dubtosament encara diria que tinc algun parent per terres valencianes.

Els grans avantatges de Genoom és la compatibilitat amb el format Gedcom i que et permet convidar familiars que poden acabar de completar alguna branca que tu no conegues tant. El pas següent ha de ser el registre civil, i, més tard, les partides de bateig i estes coses.

Quan hi estàs ficat és apassionant, us ho asseguro...

Calen més trens

2008-07-21T02:17:00.001+02:00

Estació de Tortosa
Originally uploaded by ebrenc

Crec que és novetat d'este estiu; del 21 de juny fins al 31 d'agost hi haurà un tren que sortirà de Salou a les 22:05h i que arribarà a Barcelona-Sants a les 23:40h.

Jo em pregunto: Per què no el fan sortir de Tortosa i durant tot l'any? Perquè és una vergonya que el darrer tren Tortosa-Barcelona que tinguéssem surta a les 19:36h, i això implica, entre d'altres coses, que algú que, per exemple, siga de l'Ampolla i acabe de treballar a Tortosa a les 20:00h no puga tornar a casa seua amb transport públic, que algú que siga de la Cala i vulga anar a veure algun espectacle de les Festes del Renaixement que comence tardet no hi puga anar, perquè tot just comença a l'hora que marxa l'últim tren cap amunt.

Descomptant que només en diumenge, i únicament de març a octubre, hi ha dos trens addicionals per la tarda (es veu que la resta de mesos no deuen existir), només hi ha 9 trens al dia que facen el recorregut Tortosa-Barcelona:
- 06:15
- 07:48
- 09:18
- 10:45
- 13:24
- 15:54
- 17:25
- 18:50
- 19:36

Observem que en 5 casos hi ha aproximadament una hora i mitja entre tren i tren, que en 2 casos passen dos hores i mitja abans no n'hi ha un altre, i me deixo el cas del darrer tren, amb tres quarts d'hora de diferència, que donem gràcies que ve de València perquè sinó ni passaria tampoc, potser. Posem per cas que pugem a Tortosa i que hem d'estar a les 13:00h a Tarragona; agafarem el tren que surt a les 10:45h, però posem per cas que el perdem, doncs no en tenim un altre fins a les 13:24, que ens deixaria a Tarragona a les 14:28h (anant bé).

Com he dit aquí dalt, només passen 9 trens. I jo no demano gaire més de moment, només 11 trens al dia, amb una hora i mitja entre cada un, l'últim dels quals arribaria abans de les 00:00h a Barcelona, amb la qual cosa no hi hauria d'haver cap problema:
- 06:15
- 07:45
- 09:15
- 10:45
- 12:15
- 13:45
- 15:15
- 16:45
- 18:15
- 19:45
- 21:15

Però com que sé que demanar-li això a la Renfe és com cridar-li a un sord, des del meu humil bloc vull demanar als responsables dels ajuntaments de Tortosa, l'Aldea, l'Ampolla i l'Ametlla de Mar, així com al president del Consell Comarcal del Baix Ebre, una cosa prou més senzilla:

que demanen a Renfe-Adif que facen sortir de Tortosa el tren que surt a les 22:05h de Salou (només des de Sant Joan fins a acabar l'agost), fent que surta des de la capital del Baix Ebre a les 20:20, com li tocaria, i durant tots els mesos de l'any, la qual cosa seria una mica més semblant al tipus de transport públic que mereix la gent de les nostres terres.

Baixa el carrer Amadeo

2008-07-16T19:37:00.001+02:00

Baixa el carrer Amadeo
Originally uploaded by ebrenc

No conec que haiguem tingut cap accident, passant cotxes per baix amb estes condicions, i me n'alegro que haja estat així.

De tota manera, no estaria de menys que tota l'aigua que baixa del carrer Amadeo (oficialment, d'Andreu Llambrich) quan plou es canalitzés directament cap a la mar per a evitar possibles danys. La foto ho diu tot, i no cal que ploga gaire per poder fer-ne una altra d'igual.

Amb este escrit prego a l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar que adopte alguna solució.

Sunny

2008-06-11T16:52:00.002+02:00

Quina trieu?

Emigdi, també un bon orador

2008-05-19T23:59:00.004+02:00

Sí, xiquet; me va agradar com ho vas fer a la manifestació d'Amposta. Felicitats!

Una abraçada, company, seguix portant cultura a les nostres terres per molt anys.

Hoax d'Intel i AOL

2008-05-15T15:44:00.002+02:00

Avui hai rebut un hoax, i a l'adreça de baix l'expliquen. Certament, començo a estar una miqueta fartet que este tipus de missatges no siga prou conegut entre els internautes i que, entre tots, només aconseguim més correu brossa dins de les nostres safates d'entrada.

Voleu, d'una vegada, gent de poca faena, contrastar les informacions d'alerta que rebeu als vostres correus abans de fer-nos-les arribar a tots els qui coneixeu?

http://oharrigan.wordpress.com/2007/11/04/hoaxes-y-cadenas/

(Que conste, sense voler semblar borde i amb especial carinyo cap a la persona que m'ha enviat el que avui comento.)

Manifest blocaire contra el transvasament

2008-05-15T12:39:00.002+02:00

MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l’Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d’unir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragna (CAT) amb la d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l’àrea metropolitana de Barcelona.

• Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

• Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l’Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d’aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l’aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l’estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d’aqüífers contaminats i la dessalació.

• Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L’ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l’aigua.

• Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l’Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l’altura i defensen els interessos del territori, davant d’aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l’aigua.

• Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l’Ebre, a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l’objectiu d’aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l’Ebre), 15 de maig de 2008

Joan Monleon

2008-05-08T00:29:00.003+02:00

Dedicat a tots els qui creuen que, encara, un altre País Valencià és possible. Recordeu quan a Canal9 encara es parlava el valencià més enllà dels telenotícies? Jo recordo entranyablement el Show de Joan Monleon, àlies "li ha tocat el garrofó"; si xalava, jo, mirant això, quan era crio...

Un elefant que dibuixa!

2008-05-07T20:31:00.000+02:00

Amb la boca oberta, m'he quedat.

Mariano Rajoy y sus pitufos

2008-05-07T12:40:00.001+02:00

Tiren enterra les Escoles Velles

2008-05-07T01:39:00.004+02:00

El mes que ve tiren enterra les escoles velles. Hi volen crear aparcaments, i també un centre cívic.

M'agradaria saber que qualsevol calero tindrà accés a la xifra de diners que generarà cadascun d'estos aparcaments. De moment, però, deixeu-me ser malpensat.

Segons apareix a la pàgina web de l'Ajuntament, "ja s’està buscant emplaçament per a totes les agrupacions que tenien la seva seu a les escoles velles". ¿M'estan dient que d'aquí un mes estarà tot enderrocat i que a hores d'ara encara no saben on col·locar les entitats que ocupen este espai?

Jo no poso en dubte la necessitat d'aparcaments, ni la d'instal·lacions per a les nostres associacions, però m'espanta la rapidesa amb què tot, darrerament, s'està firmant i duent a terme.

Ja que s'enderroca un dels pocs exemples d'arquitectura cívica que tenim al poble (malgrat la seua relativa poca història i la seua significació al període franquista), almenys dixeu-me esperar que el qui l'haja de substituir siga una mica més gran, més aprofitable i més maco als ulls.

I molt a títol personal encara em queda un altre desig. M'agradaria que es conservés, en alguna mesura, en alguna banda, l'antic escut del nostre poble, que encapçala la façana. Sé que el poble és bastant molt més que un símbol, però m'agrada, perquè és meu, i de tantes altres persones. Perquè una cosa és carregar-nos la memòria històrica en relació amb l'estat polític de qui ens toca dependre, i una altra de molt diferent és anar-nos carregant els símbols que ens identifiquen com a poble. I ho sento si tot plegat sona patriotero, però, certament, si un no s'estima el que és seu, què punyetes s'ha d'estimar?

Adéu, trosset d'història

2008-05-05T21:16:00.005+02:00

A mi m'agradava. Tot i la brutícia que podia acumular, tot i que els vianants no podien passar per cap banda més que pel mateix lloc que els cotxes, tot i el poc cas que li hagués pogut fer quan encara estava al meu costat.

A mi m'agradava el trosset de platgeta que quedava al moll, pràcticament baix de casa meua. I ara ja no podré fer una foto com la que acompanya esta entrada de bloc. Adéu, trosset d'història de quan els pescadors del nostre poble deixaven, encara, les barques enterra.

Hauria preferit una neteja i condicionament mil vegades abans del dragatge antinatural que s'ha fet al petit tros de costa que més tinc dret a estimar-me, vora la casa que m'ha vist nàixer i fer-me gran. Ara ja no hi puc fer res.

Amor, em plau la teva veu tan fina

2008-04-29T14:11:00.006+02:00

Amor, em plau la teva veu tan fina
i el teu mirar sorprès, interrogant,
quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans.
Em plau saber-te vora meu, quieta,
i llegir-te en els llavis el desig,
i veure’t tremolosa, insatisfeta,
si malmet el silenci algun trepig.
Perquè un gust nou, que encisa i que perdura,
s’ha arrecerat al teu posat incert
i ets picant com la fruita poc madura
quan jugues amb els ulls a no ser pura,
amb els ulls tan intensament oberts.

Miquel Martí i Pol

Si tu no véns, ells lo faran

2008-04-29T01:04:00.003+02:00

L'eslògan me recorda massa a algun altre...
01 · 02

Paradoxalment, aquells (els del PP) no han tornat, però ell (el transvasament) sí, i el faran els que s'han quedat, aquells mateixos que dien que no i que es posaven la medalla d'haver-lo aturat.

Per què hem d'anar tots a Amposta el 18/05?

2008-04-28T21:27:00.003+02:00

Potser si hi anem, també el faran, però jo crec que la qüestió no és esta.

S'ha de demostrar que sóm un poble ofés. I s'ha de fer ressò que ens obliguen a ser un poble que només pot parar la mà, posat al servei dels designis de gent d'un altre territori (mentre uns quants llepaculs del nostre, impassibles, deixen fer).

Ara toca anar a Amposta, perquè vegen que és la gent d'aquí baix en ple aquella que baix cap concepte vol que es faça un transvasament d'estes característiques. (Bé, d'estes característiques i de cap.) Amb esta manifestació sabran qui són els primers en dir no als transvasaments i no a la progressiva sodomització de les Terres de l'Ebre.

La pròxima cita per a una manifestació, això sí, bé podria ser Barcelona, un dilluns a les 8 o les 9 del dematí, periòdicament, tallant el trànsit... A Amposta ja haurien vist qui es queixa, i a Barcelona arribarien a comprendre que, de tocar el que no sona, per aquí baix també en sabem.

Justícia territorial. Ja n'hi ha prou d'actes que semblen fets a mida per a demostrar, de tant en tant, qui continua tenint la paella pel mànic. És com allò que va dir aquell president espanyol, que de tant en tant anava bé bombardejar Barcelona, sobretot perquè no donés temps que es pugessen els fums. A la seua manera ens estan fent el mateix?

Seriosament, intenteu anar el proper dia 18 al Parc dels Xiribecs d'Amposta, a les 12 del migdia. Busqueu informació al web de la Hife sobre com hi podeu arribar en bus.

Manolo Tomàs

2008-04-21T01:21:00.002+02:00

Aquí us deixo, retallat en tres, el discurs que va fer Manolo Tomàs a l'assemblea de la PDE del passat 19 d'abril. Si algú el pot aconseguir per escrit, que me n'informe!

Final de recital

2008-04-17T18:07:00.002+02:00

Enlluernat pels focus
miro l’obscuritat on sou vosaltres.
Els focus són aquesta il·lusió
de l’ombra on escolteu la claredat
de la meva ceguesa. Tots portem
un auditori fosc dins de nosaltres
escoltant en silenci aquesta història
de la seducció sense esperança.
Estimar és ser distant.
L’amor és ser estranger però vosaltres
sou l’hospitalitat d’aquest silenci
que m’ha escoltat sabent que dintre vostre
he deixat d’existir, que no hauré estat
més que l’ombra estimada d’algú altre.

Joan Margarit

Nous transvasaments, este cop de veritat

2008-04-17T00:53:00.003+02:00

No sé què escriure, perquè la indignació davant d'este tema supera la meua manera de saber expressar-me. No queda partit ni estatal ni autonòmic amb representació a qui poder encomanar una tasca de gestió del nostre territori, i això ja se sabia de fa temps, el que passa és que avui per avui no necessitem donar explicacions després d'afirmar-ho.

Quan haguem de tornar a votar hem de tornar al regionalisme? Tant de bo es puguessen aglutinar baix d'una mateixa bandera les forces locals que diuen defensar el territori, lliures de dictàmens exteriors. Quan veem que Barcelona ens agredix, el gran perill és confondre la suposta capital amb la nació, i caure en el més absurd anticatalanisme.

Suggerixo que treballem per fer polítiques per al territori i des del territori, que prenguem nosaltres mateixos les regnes de la política i l'ordenació territorials. Prou d'agressions al territori i prou traïcions. La terra per a qui la treballa.

Video

Léo Ferré

2008-04-10T00:33:00.003+02:00

Il y a l'amour... peut-être. C'est une solution, une solution à un problème qui reste un problème. Alors... Rien. Une solution... Un problème... Par quoi commencer ?

L'entrada d'avui la dedico a Léo Ferré, compositor, cantant, poeta i músic. Juntament amb Jacques Brel i Georges Brassens, és un dels grans compositors de cançons en francès. El fragment de dalt és de la seua peça "Et... Basta !", de 35 minuts de durada, inclosa en el disc que porta el mateix nom.

Vaig descobrir Ferré a través d'un dels grans del nostre país, Xavier Ribalta, de Tàrrega, que ha adaptat al català unes quantes cançons del mestre. Fins al moment, només sé dir coses bones de tots dos, i avui escric això per a recomanar-vos-els plenament. Per a mi han significat assagistes en busca d'uns quants dubtes que, fa un temps, m'ocasionaven certs moments d'enamorament. Motiu que fa de les lletres que m'han transmès un o l'altre tinguen una gran significació en certs moments de la meua vida.

En esta pàgina trobareu les lletres de les seues cançons. Consulteu la pàgina d'en Ribalta, més amunt, per veure l'adaptació a la nostra llengua d'alguna d'elles. Passeu-ho bé!

Operassión Trumfo

2008-04-08T23:38:00.004+02:00

Trobo que per a avui ja en tinc prou. Jo no solc mirar estos programes, però els companys del pis tenien posat Operación Triunfo a la tele... i jo, que malvisc al menjador a l'espera que un d'ells abandone la casa, giro el cap cap a ella sense poder-ho evitar.

Ho hai fet, sobretot, en dos ocasions. La primera, en sentir com cantava un tal Chipper, que considero que no ho feia gens malament. La segona, en sentir algun comentari del tio Risto Mejide, exemple sempre del poc tacte a l'hora de fer una crítica, de la humiliació i de la falta de respecte.

Hi ha gent que és així, com Risto, i em guardo d'afirmar si ell ho és així a la vida real o si simplement esta interpretant un personatge que ven. El fort del cas és que consumim el producte que ell representa; consumim crueltat. ¿Com poden acceptar els poders públics que els mitjans de comunicació donen cabuda a un personatge que genera més violència que El Padrino 2?

El consum dels espectadors tria l'oferta televisiva i, certament, sentir les coses que pot arribar a dir la versió cruel d'en Narcís Reyerta genera, en tots ells, com a mínim un interès científic i filosòfic per comprovar com d'intolerant pot arribar a ser l'ésser humà.

Risto aconseguix habitualment que l'audiència vaja a veure el seu espectacle. I és qüestió de gustos, però trobo que un pesonatge així acaba cansant, perquè en el seu cas particular, a part, considero que està en un procés d'encasellament irrefrenable. Que siga més humà i que ens sorprenga a tots, perquè, a part de guanyar en pau al món, jo crec que fins i tot ell se sentirà més estimat per la penya en general. Ara bé, en el meu cas, preferixo al Narcís Reyerta.

Assemblea

2008-04-08T00:17:00.003+02:00

El mot assemblea va ser introduït al segle XIV a partir del francès assemblée, que al seu torn provenia del llatí adsimulare, derivat de simul 'ensems'.

La foto, un tant graciosa i potser massa típica, la vaig poder fer la setmana passada a la Facultat de Lletres de la UAB. Hi puc intuir que havien escrit assemblea amb a, i segurament perquè a mi m'ha passat el mateix força vegades.

Segurament deu ser la influència dels mitjans en castellà (ells en diuen asamblea), que siga una paraula poc col·loquial i que la pronúncia de l'estàndard central del català (que en este context no diferencia A i E àtones) no ens ajuda en res. Sol passar que ens decantem per la forma amb a, i quan no ho fem, a no ser que ja haguem entropessat diversos cops en la mateixa pedra, gran part del reconeixement li devem deure al corrector del Word, que, quan no hi és, que nostre-sinyor mos agàfia confessats!

Humildad Monfort

2008-04-07T01:11:00.007+02:00

M'agradaria que es fes ressò d'este video, que he trobat enllaçat en un bloc que visito sovint. Humildad Monfort és una dona nonagenària que viu a la falda del Penyagolosa, vora l'extrem sud-oest de les comarques centrals dels Països Catalans. La seua única companyia són el seu gos i les seues ovelles. No té desperdici. No deixa indiferent. El reportatge ens ensenya d'on venim, i això ens pot fer sentir febles davant de la velocitat en què avança el nostre poble. I és que fa dos dies molts de naltros encara vivíem així. Mireu-lo amb tranquil·litat i reflexioneu.

Les Terres de l'Ebre: Què podrien ser?

2006-11-27T23:50:00.001+01:00

Sovint quan parlem de Terres de l’Ebre ens volem referir als aspectes comuns de les quatre comarques meridionals oficials de la comunitat autònoma de Catalunya. Amb això, fins i tot institucionalment, acabem considerant aquestes terres “Catalunya Sud” sense pensar en la defensa aferrissada de l’autonomisme —i alhora del provincialisme espanyol— que tal designació comporta.

El tortosinisme (esquerrà o dretà) emergent a principis del s. xx ja ens queda a tots bastant lluny, i a dia d’avui hem de buscar noves idees per aconseguir el renaixement cultural d’aquestes terres. Som mediterranis i catalans occidentals, sí, però bé sabem que les fronteres que ens separen no les hem fixat pas nosaltres i que l’Algars i el Sénia potser separen els dominis de tres sucursals d’un poder estatal que exclou la nostra veu, però el que no fan és separar —per més que ho intenten— la forma de ser dels pobles que hi ha a banda i banda.

Estem al centre de la Corona d’Aragó, al centre dels Països Catalans, en el punt en què la mar Mediterrània saluda amablement el riu més cabalós de la península dels ibers. Però d’això ja no en queda res, potser només en queda una coixa divisió eclesiàstica que ves a saber quant durarà. Encara rai que cada dia són més les associacions que lluiten per conservar o augmentar els nexes entre aquestes terres a cavall de tres comunitats autònomes, com seria el cas del centre d’estudis CEL, el portal LlibresEbrencs o la Taula del Sénia.

La Ilercavònia, la taifa de Tortosa, l’antiga vegueria o la diòcesi. Hem estat històricament junts, i en certa manera ho continuem estant degut a la situació de perifèria en què malauradament ens veiem immersos. Ara mateix em seria difícil explicar què és el que em fa sentir més unit a la gent de Morella i Calaceit, que no pas a la de Cambrils o a la de l’Hospitalet de l’Infant; però m’hi sento, i és precís d’acotar i de defensar la nostra petita identitat, el nostre país dins de la nació catalana.

Les Terres de l’Ebre s'estenen per tres comunitats autònomes, cadascuna de les quals es dividix en comarques que tenen més o menys competències, i per cinc províncies (Castelló, Lleida, Saragossa, Tarragona i Terol). La llengua pròpia és el català (si bé potser caldria acabar de dibuixar els límits del país amb pobles castellanòfons del Maestrat aragonès). De Catalunya hi pertanyen aquells pobles que són de la conca de l’Ebre i no pas de la del Segre, fins al Coll de Balaguer; de l’Aragó, les terres de parla catalana del sud fins arribar a l’Aiguabarreig; del País Valencià, el seu nord fins arribar als límits del Maestrat històric.

Tot plegat vol conduir a un crit clar per a la nostra re-unió administrativa i per a prendre el poder. Si no ara, a la llarga, els atacs vindran des de Madrid i Barcelona. Els uns, només per contradir el seu projecte d’Estat, i els altres perquè perdrien part del seu imperi ranci, acusant-nos de “trencar la unitat de Catalunya” quan, d’altra banda, estaríem incrementant els nexes entre els Països Catalans i estaríem exercint senzillament el nostre dret a viure el catalanisme com nosaltres vulguem.

Alguns dels nostres veïns ens han demostrat com poden permetre deixar-nos sense aigua o inundar-nos amb centrals elèctriques; les hem vist de tots els colors. Ara, però, arriba el moment de recobrar la nostra unitat per assolir un doble propòsit: la independència dels Països Catalans i la unitat i autonomia de les Terres de l’Ebre dins d’ells. La comunitat autònoma de Catalunya és, al cap i a la fi, només una part —i mal dividida— de la nació catalana. Nosaltres no la volem mutilar més, sinó que volem treballar en pro de la seua unitat i d’una organització territorial que ens permeti acabar amb l’estat d’exclusió que patim.

El catalanisme ens afavorix; el catalunyisme, al meu entendre, no. Per brevetat de format i per humilitat personal, no puc tractar en aquest article tots els temes que voldria per aconseguir fer-vos aixecar de la cadira amb indignació per la nostra situació actual, però si amb tot aconseguixo fer-vos reflexionar sobre les flaqueses que patim, amb això em donaria per satisfet.

Més informació a http://ilercavonia.wikia.com/.

El territori ilercavó

2005-11-01T04:16:00.000+01:00

La Ilercavònia

2005-10-08T21:26:00.000+02:00

La Ilercavònia és el territori de les comarques centrals dels Països Catalans, administrat unitàriament des dels temps dels íbers, i que s'estè des del Coll de Balaguer fins a la serra d'Almenara.

Avui en dia, aquest territori, a causa de la fragmentació provincial, es troba dividit administrament formant part de la perifèria de les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó i el País Valencià. D'altra banda representa el nexe entre les diferents regions "històriques" de l'àmbit ibèric de la Corona d'Aragó o els Països catalans.

Actualment se'n fixa la delimitació territorial emprant els següents criteris essencials: 1. La llengua catalana (per al territori aragonès) 2. La conca del riu Ebre, exceptuan la conca del Segre, i fins al Coll de Balaguer pel que fa a la línia de costa (per al territori principatí) 3. El Maestrat històric, els Ports i la Tinença de Benifassà (per al territori valencià).