Petits plaers

No negaré que viure a Holanda té coses bones, i una d'elles és poder beure't un Jim Beam amb cola (el que m'agrada beure quan surto de festa) per només 2 euros. Ara me n'estic prenent un; té menys d'un 5% d'alcohol. A part d'això, es pot trobar Axe Africa a les botigues, l'olor del qual m'agrada especialment (a Espanya es va deixar de comercialitzar esta fragància fa més de 10 anys).

Fins i tot puc confirmar l'existència, aquí a Tilburg, d'una botiga especialitzada en vins del Priorat. Sublim. Entre això i un local on cada dos per tres toquen jazz en viu, crec que podré arribar a sobreviure en esta ciutat.

Fins i tot, i malgrat la merda d'habitació en què dormo, dins dels 265 euros mensuals que pago de lloguer va inclòs que un cop a la setmana vinguen dues persones a netejar el pis.

Tilburg

Esta ciutat té tan poc encant per algú tan intrínsecament mediterrani com jo, que m'aparten de la mar i sembla que em falta oxigen, que trobo encantadors fins i tot els crits dels corbs, fins i tot el roig dels semàfors sembla més bonic.

Almenys avui hi havia plaça baix de casa, i els marxants pegaven crits del tipus "platans a un euro el kilo!", frases tan senzilles i tan ben cridades que fins i tot dites en holandès es poden entendre. No és la típica "venga, carinyo, que tengo el par de bragas a tres euros" però se li assembla.

Als EUA em sentia europeu, i aquí em sento mediterrani o llatí o com li vulgueu dir, i això es fa especialment rellevant si discutim la qualitat del cafè. "Només" em queden 13 setmanes. A veure si, mentrestant, no m'atropella cap bicicleta.