Esta ciutat té tan poc encant per algú tan intrínsecament mediterrani com jo, que m'aparten de la mar i sembla que em falta oxigen, que trobo encantadors fins i tot els crits dels corbs, fins i tot el roig dels semàfors sembla més bonic.Almenys avui hi havia plaça baix de casa, i els marxants pegaven crits del tipus "platans a un euro el kilo!", frases tan senzilles i tan ben cridades que fins i tot dites en holandès es poden entendre. No és la típica "venga, carinyo, que tengo el par de bragas a tres euros" però se li assembla.
Als EUA em sentia europeu, i aquí em sento mediterrani o llatí o com li vulgueu dir, i això es fa especialment rellevant si discutim la qualitat del cafè. "Només" em queden 13 setmanes. A veure si, mentrestant, no m'atropella cap bicicleta.
1 comentari:
Ah, no és el mateix "llatí, que "llatí que "llatí-mediterrani".
Mediterranis ho són els albanesos i els libanesos, llatins ho són els argentins i els portuguesos. Llatins-mediterranis ho som els corsos, els sards i els catalans.
Publica un comentari a l'entrada