Petits plaers

No negaré que viure a Holanda té coses bones, i una d'elles és poder beure't un Jim Beam amb cola (el que m'agrada beure quan surto de festa) per només 2 euros. Ara me n'estic prenent un; té menys d'un 5% d'alcohol. A part d'això, es pot trobar Axe Africa a les botigues, l'olor del qual m'agrada especialment (a Espanya es va deixar de comercialitzar esta fragància fa més de 10 anys).

Fins i tot puc confirmar l'existència, aquí a Tilburg, d'una botiga especialitzada en vins del Priorat. Sublim. Entre això i un local on cada dos per tres toquen jazz en viu, crec que podré arribar a sobreviure en esta ciutat.

Fins i tot, i malgrat la merda d'habitació en què dormo, dins dels 265 euros mensuals que pago de lloguer va inclòs que un cop a la setmana vinguen dues persones a netejar el pis.

Tilburg

Esta ciutat té tan poc encant per algú tan intrínsecament mediterrani com jo, que m'aparten de la mar i sembla que em falta oxigen, que trobo encantadors fins i tot els crits dels corbs, fins i tot el roig dels semàfors sembla més bonic.

Almenys avui hi havia plaça baix de casa, i els marxants pegaven crits del tipus "platans a un euro el kilo!", frases tan senzilles i tan ben cridades que fins i tot dites en holandès es poden entendre. No és la típica "venga, carinyo, que tengo el par de bragas a tres euros" però se li assembla.

Als EUA em sentia europeu, i aquí em sento mediterrani o llatí o com li vulgueu dir, i això es fa especialment rellevant si discutim la qualitat del cafè. "Només" em queden 13 setmanes. A veure si, mentrestant, no m'atropella cap bicicleta.

El centre, la perifèria i la independència

M'ha caigut a les mans un Excel (gràcies, Marc!) amb tots els percentatges de vots als partits a les passades eleccions al Parlament de Catalunya. I m'he posat a fer coses amb el programa de cartografia. Per exemple, he creat dues noves variables a qui he anomenat, respectivament, independentistes i unionistes.

Al grup dels independentistes he col·locat el 75% dels vots a CiU, el 25% dels vots al PSC, el 50% dels vots a ICV, i la totalitat dels vots a ERC, SI i RI.cat. Al grup dels unionistes he col·locat el 25% dels vots a CiU, el 75% dels vots al PSC, el 50% dels vots a ICV, i la totalitat dels vots al PP, C's i PxC.

Si sumàvem els percentatges obtinguts a tots els municipis de Catalunya, els independentistes aconsegueixen un 60,91%, mentre que els unionistes un 39,10%. Però com que no viuen els mateix nombre de persones en uns municipis que en altres, he volgut calcular-ho en funció del cens de cada municipi: els independentistes baixen fins a un 48,98%, i els unionistes pugen fins a un 51,02%.

Tot seguit, ho he mapificat, i es podia observar clarament la unionicitat de la regió metropolitana (hi ha molta immigració de la resta d'Espanya), de la Vall d'Aran (són occitans, no catalans) i de part de les terres de l'Ebre i de Ponent (els lliguen moltes coses a l'altra banda de frontera, i és que les fronteres de la nació són unes altres).

Presència a Catalunya de topònims relacionats amb "Borràs"

Són: el Borràs, Torre del Borràs, Mas Borràs (x2), Mas del Borràs, Mas d'en Borràs, Mas del Santiago Borràs, Cal Borràs (x3), Caseta del Borràs (x2), Cabana del Borràs, Granja Borràs, Granges del Borràs, Granja de Borràs Montlleó, Corral de Juli Borràs, Mas del Borrassot, Cal Borrassó (x2), Borrassà, el Borrasser.

Dades de l'ICC.

Cristòfor Colom i Llambrich, natural de l'Ametlla de Mar

No només Colom era català, sinó que era, en concret, del poble de l'Ametlla de Mar. Així ho evidencia un document trobat divendres passat en el qual es descriu que el navegant va nàixer "in uilla Amindula", fent constar que el llogaret es trobava a la costa i pocs quilòmetres al nord de la desembocadura del riu Ebre.

La notícia ha vingut acompanyada de la perplexitat envers l'existència d'aquesta vila marinera almenys dos segles abans del que fins al moment es creia.

Amb tot, el que ha resultat més curiós als habitants de la població ha estat el descobriment del segon cognom del personatge, Lambrich, que pot relacionar-se directament amb l'actual Llambrich, cognom que porten gran part dels naturals d'aquest poble.