Emigdi, també un bon orador

Sí, xiquet; me va agradar com ho vas fer a la manifestació d'Amposta. Felicitats!

Una abraçada, company, seguix portant cultura a les nostres terres per molt anys.

Hoax d'Intel i AOL

Avui hai rebut un hoax, i a l'adreça de baix l'expliquen. Certament, començo a estar una miqueta fartet que este tipus de missatges no siga prou conegut entre els internautes i que, entre tots, només aconseguim més correu brossa dins de les nostres safates d'entrada.

Voleu, d'una vegada, gent de poca faena, contrastar les informacions d'alerta que rebeu als vostres correus abans de fer-nos-les arribar a tots els qui coneixeu?

http://oharrigan.wordpress.com/2007/11/04/hoaxes-y-cadenas/

(Que conste, sense voler semblar borde i amb especial carinyo cap a la persona que m'ha enviat el que avui comento.)

Manifest blocaire contra el transvasament

MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l’Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d’unir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragna (CAT) amb la d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l’àrea metropolitana de Barcelona.

• Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

• Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l’Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d’aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l’aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l’estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d’aqüífers contaminats i la dessalació.

• Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L’ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l’aigua.

• Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l’Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l’altura i defensen els interessos del territori, davant d’aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l’aigua.

• Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l’Ebre, a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l’objectiu d’aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l’Ebre), 15 de maig de 2008

Joan Monleon

Dedicat a tots els qui creuen que, encara, un altre País Valencià és possible. Recordeu quan a Canal9 encara es parlava el valencià més enllà dels telenotícies? Jo recordo entranyablement el Show de Joan Monleon, àlies "li ha tocat el garrofó"; si xalava, jo, mirant això, quan era crio...

Un elefant que dibuixa!

Amb la boca oberta, m'he quedat.

Mariano Rajoy y sus pitufos

Tiren enterra les Escoles Velles

El mes que ve tiren enterra les escoles velles. Hi volen crear aparcaments, i també un centre cívic.

M'agradaria saber que qualsevol calero tindrà accés a la xifra de diners que generarà cadascun d'estos aparcaments. De moment, però, deixeu-me ser malpensat.

Segons apareix a la pàgina web de l'Ajuntament, "ja s’està buscant emplaçament per a totes les agrupacions que tenien la seva seu a les escoles velles". ¿M'estan dient que d'aquí un mes estarà tot enderrocat i que a hores d'ara encara no saben on col·locar les entitats que ocupen este espai?

Jo no poso en dubte la necessitat d'aparcaments, ni la d'instal·lacions per a les nostres associacions, però m'espanta la rapidesa amb què tot, darrerament, s'està firmant i duent a terme.

Ja que s'enderroca un dels pocs exemples d'arquitectura cívica que tenim al poble (malgrat la seua relativa poca història i la seua significació al període franquista), almenys dixeu-me esperar que el qui l'haja de substituir siga una mica més gran, més aprofitable i més maco als ulls.

I molt a títol personal encara em queda un altre desig. M'agradaria que es conservés, en alguna mesura, en alguna banda, l'antic escut del nostre poble, que encapçala la façana. Sé que el poble és bastant molt més que un símbol, però m'agrada, perquè és meu, i de tantes altres persones. Perquè una cosa és carregar-nos la memòria històrica en relació amb l'estat polític de qui ens toca dependre, i una altra de molt diferent és anar-nos carregant els símbols que ens identifiquen com a poble. I ho sento si tot plegat sona patriotero, però, certament, si un no s'estima el que és seu, què punyetes s'ha d'estimar?

Adéu, trosset d'història

A mi m'agradava. Tot i la brutícia que podia acumular, tot i que els vianants no podien passar per cap banda més que pel mateix lloc que els cotxes, tot i el poc cas que li hagués pogut fer quan encara estava al meu costat.

A mi m'agradava el trosset de platgeta que quedava al moll, pràcticament baix de casa meua. I ara ja no podré fer una foto com la que acompanya esta entrada de bloc. Adéu, trosset d'història de quan els pescadors del nostre poble deixaven, encara, les barques enterra.

Hauria preferit una neteja i condicionament mil vegades abans del dragatge antinatural que s'ha fet al petit tros de costa que més tinc dret a estimar-me, vora la casa que m'ha vist nàixer i fer-me gran. Ara ja no hi puc fer res.