A mi m'agradava. Tot i la brutícia que podia acumular, tot i que els vianants no podien passar per cap banda més que pel mateix lloc que els cotxes, tot i el poc cas que li hagués pogut fer quan encara estava al meu costat.A mi m'agradava el trosset de platgeta que quedava al moll, pràcticament baix de casa meua. I ara ja no podré fer una foto com la que acompanya esta entrada de bloc. Adéu, trosset d'història de quan els pescadors del nostre poble deixaven, encara, les barques enterra.
Hauria preferit una neteja i condicionament mil vegades abans del dragatge antinatural que s'ha fet al petit tros de costa que més tinc dret a estimar-me, vora la casa que m'ha vist nàixer i fer-me gran. Ara ja no hi puc fer res.
2 comentaris:
benvingut al món del "progrés": a mi me van arrancar un tros de cor quan van tapar el Clot de les Senyores, a la Part de Cala...
lo fotut de tot, saps què és? que gairebé ningú al poble no pensa com naltros...
com a mínim sempre ens quedarà el record: amunt els ànims!
Sí, i amb lo record morirà una manera d'entendre què és el progrés, certament.
Publica un comentari a l'entrada