Sant Valentí

És ben cert que a gent sense parella li fa cosa que es parle d'amor i tot això. Sense anar més lluny, a mi em passava.

L'acudit diu:
- Jo no penso celebrar el dia d'un sant que va morir empalat i carbonitzat.
- Això va passar, de veritat?
- Si fos per mi, sí.

Perquè hi ha moments en què la solteria està molt bé, però no ens enganyem que estant sols, sentint-nos sols sense algú a qui poder abraçar i agrair el costat que et fa... que no només és això (però llavors el que necessitem bastant és això)... no estem gaire bé. Suposo que hi haurà gent per a tots els gustos, però no crec estar sol amb esta opinió.

Jo, perquè després no diguessen, me'n vaig anar amb la xicota a Girona, de cap de setmana romàtic. I m'importa poc la gent que em diga que Sant Valentí no és nostre, i que per a estes coses ja tenim a Sant Jordi. Penso que qualsevol excusa per a passar-s'ho bé, s'ho val. I que si a un li ve de gust aprofitar i celebrar-ho, que ho faça. De passada, recomano Girona per a escapades d'este estil, per les bones passejades que s'hi pot fer i pels locals que es poden trobar per a dormir (dormir?) i menjar bé.