Per mi han sigut unes festes breus, les de la Candelera d'enguany. Gràcies que han caigut al tombant d'un cap de setmana i que en dilluns em van deixar treballar des de casa. Avui que escric això, dia 3 de febrer, m'ha tocat matinar per a agafar el primer tren per amunt, és a dir, m'ha tocat aixecar-me a les 6 del dematí el dia després de Candelera. De tota manera, prou vaig complir: sopar amb els amics, sortir el que em va vindre en gana, dinar amb la família i amb la xicota i participar en la processó.
Enguany, per a la processó, no s'han contractat als tambors de Benicarló, i en lloc seu ha vingut una mini-banda d'Amposta, que... mira, si sumaves esta i la nostra, ja va fer prou el pes. "Mater mea", "Triunfal", "Nuestro padre Jesús"..., com sempre, al seu lloc. (Que sí, que algun dia faré una entrada de les marxes de processó que sol tocar la banda per Candelera.)
Un altre punt a favor ha sigut la predicació (en calero en diem pedricar), que només va durar uns cinc o sis minuts. Això va ser d'agrair en comparació amb l'any passat, que almenys va durar un quart d'hora i crec recordar que feia molt més fred que enguany.
De l'organització no em queixaré. No; no ho penso fer. Trobo que enguany, sent una de les darreres processons amb més afluència de gent, els encarregats de l'Ajuntament i de Protecció Civil han fet una bona feina, que no ha calgut traure de la boca gaires "Això amb mossén Tomàs no passava".
Però d'una cosa sí que em vull queixar. No es tracta del preu de les atxes (a 6.50€ cadascuna), que també és per a **gar-s'hi, sinó de la poca delicadesa de deixar obertes les llums dels carrers per on passava la processó. Si cal canviar la instal·lació de l'enllumenat públic perquè, amb un sol botó, queden anul·lades només les faroles d'uns determinats carrers, que es faça. Mentrestant, seguiré trobant d'una deixadesa majúscula el fet que les llums de tots els carrers per on passa la processó es queden obertes com si es tractés d'un moment qualsevol de qualsevol dia. Almenys, també es veritat, no sentim la sirena dels cotxes de xoc a mitant Salve.
Menuderies a banda, visca les festes i la germanor entre els caleros que s'esdevé quan arriba esta època de l'any. De sobres comprendreu que un ateu com jo no pot passar per alt la processó com a símbol del respecte i l'amor més gran al nostre poble; almenys com al símbol.
Llegint Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal
Fa 21 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada