Més Arbó

No paro. No el deixo. En el seu dia ja vaig llegir Tino Costa, i vaig fullejar Terres de l'Ebre (que algun dia m'agafaré seriosament). Ara, després d'haver conegut una mica la seua infantesa i "profunditats" a Los hombres de la tierra y del mar, he recorregut els seus Camins de nit. Sorprenent, atrapador, líric, realista, potent. La meua darrera incursió és adquirir una primera edició de Notes d'un estudiant que va morir boig, publicada el 1933 (sóc una mica bibliòfil, què voleu fer-hi!).