Llegint

Sí, sembla increïble i de fet ho serà per a uns quants que em coneguen. Jo que m'he tret la carrera de Filologia Catalana patint una estranya al·lèrgia a la literatura, finalment he conegut el gust per la lectura. I de quina manera!, perquè quan una cosa t'agrada pocs impediments hi poses per a fer-la.

Certament, poques coses millors es poden fer viatjant en tren de la UAB al pis de Barcelona i viceversa. Perquè a un al final ja li avorrix sentir cada dia les mateixes converses alienes, i, a part, no ens enganyem, tampoc ens ficarem a traure enmig de tothom l'ordinador portàtil per a fer ganyetes al primer lladre de torn, que la cosa està que trau fum.

Per cert, sento el més profunt odi cap als qui escolten música en veu alta a través del seu mòbil (bé, digueu-ne música o reggaeton, i en este cas m'estalviaré els adjectius). Sou uns maleducats, i hauríeu de poder ser multats com els qui fumen dins dels vagons.

Doncs això, que apunt mateix d'acabar Los hombres de la tierra y del mar de Sebastià Juan Arbó, ja m'he demanat a buscar Camins de nit, d'ell mateix. Vaig estar entre Camins de nit, L'hivern del tigre (Andreu Carranza) i Camí de sirga (Jesús Moncada), i finalment vaig decidir quedar-me amb l'escriptor ampostino-rapitenc.

Grans cançons, grans còpies

Randy California - Spirit


Led Zeppelin - Stairway To Heaven


Estopa - Tan solo

Los hombres de la tierra y del mar

Al contrario de mi tía, mi tío era un hombre sin la menor instrucción. No sabía ni poner su firma. Procedía, como he dicho, de la Cava, poblado casi totalmente de barracas, perdido en las marismas al lado opuesto del Ebro, ya cerca del mar. Les llamaban "el cavero" y "caveros" fueron sus hijos, con esta afición de nuestros pueblos a los apodos. Los habitantes de estos poblados ribereños vivían a la sazón en un estado semisalvaje. Mi tío era, sin embargo, y como he dicho ya, un hombre alto, de fuerte constitución, uno de esos tipos abundantes en la Cava, y que sorprenden por su apostura, teniendo en cuenta el tipo general de estos poblados --de carácter netamente ibérico--, bastos, de facciones rudas y gruesas y que parecen surgir de la prehistoria.

A la vista de estos tipos, he pensado a menudo que en aquellos eriales debió de quedar algún resto de una raza desaparecida, de condición muy superior a las restantes. Quizá se tratara de moros, que en los días de expulsión, lograsen burlar la ley ocultándose en los pantanos, viviendo como fieras.

--------------
Sebastià Juan i Arbó, fragment de Los hombres de la tierra y del mar

Algú encara s'ho comprarà... xD

True Total 3

Genealogia

Alfara de Carles
Originally uploaded by ebrenc

La foto és del poble d'Alfara de Carles. Fa relativament poc hi vaig anar, i la meua sorpresa setmanes després va ser saber que (també) pervinc d'allà.

Tota la meua família és de la Cala (l'Ametlla de Mar, per als qui no ho sàpiguen), i estic fent l'arbre genealògic per a confirmar --entre d'altres coses-- que descendixo d'una de les primeres famílies que s'hi va assentar, i de moment tot sembla apuntar que sí.

El poble podria considerar-se jove si es compara amb alguns de la zona, perquè "només" ti uns dos-cents anys. Jo, fent genealogia, me n'he anat fins a 6 generacions endarrere (de moment). Quan no se sap la data de naixement d'algun ascendent, la convenció és comptar 25 anys per generació. D'acord amb això, m'apareix una tal Blanca Martí, nascuda vora l'any 1828.

Ja vaig començar a fer l'arbre quan era menut, però fa poc, quan vaig conèixer la plataforma Genoom, vaig decidir reemprendre'l, i amb especial interès pels pobles d'origen dels meus avantpassats. De moment, sé: Rasquera, Tivissa, Vandellòs i Alfara de Carles, i dubtosament encara diria que tinc algun parent per terres valencianes.

Els grans avantatges de Genoom és la compatibilitat amb el format Gedcom i que et permet convidar familiars que poden acabar de completar alguna branca que tu no conegues tant. El pas següent ha de ser el registre civil, i, més tard, les partides de bateig i estes coses.

Quan hi estàs ficat és apassionant, us ho asseguro...