08 de maig 2008

Joan Monleon

Dedicat a tots els qui creuen que, encara, un altre País Valencià és possible. Recordeu quan a Canal9 encara es parlava el valencià més enllà dels telenotícies? Jo recordo entranyablement el Show de Joan Monleon, àlies "li ha tocat el garrofó"; si xalava, jo, mirant això, quan era crio...

07 de maig 2008

Un elefant que dibuixa!

Amb la boca oberta, m'he quedat.

Mariano Rajoy y sus pitufos

Tiren enterra les Escoles Velles

El mes que ve tiren enterra les escoles velles. Hi volen crear aparcaments, i també un centre cívic.

M'agradaria saber que qualsevol calero tindrà accés a la xifra de diners que generarà cadascun d'estos aparcaments. De moment, però, deixeu-me ser malpensat.

Segons apareix a la pàgina web de l'Ajuntament, "ja s’està buscant emplaçament per a totes les agrupacions que tenien la seva seu a les escoles velles". ¿M'estan dient que d'aquí un mes estarà tot enderrocat i que a hores d'ara encara no saben on col·locar les entitats que ocupen este espai?

Jo no poso en dubte la necessitat d'aparcaments, ni la d'instal·lacions per a les nostres associacions, però m'espanta la rapidesa amb què tot, darrerament, s'està firmant i duent a terme.

Ja que s'enderroca un dels pocs exemples d'arquitectura cívica que tenim al poble (malgrat la seua relativa poca història i la seua significació al període franquista), almenys dixeu-me esperar que el qui l'haja de substituir siga una mica més gran, més aprofitable i més maco als ulls.

I molt a títol personal encara em queda un altre desig. M'agradaria que es conservés, en alguna mesura, en alguna banda, l'antic escut del nostre poble, que encapçala la façana. Sé que el poble és bastant molt més que un símbol, però m'agrada, perquè és meu, i de tantes altres persones. Perquè una cosa és carregar-nos la memòria històrica en relació amb l'estat polític de qui ens toca dependre, i una altra de molt diferent és anar-nos carregant els símbols que ens identifiquen com a poble. I ho sento si tot plegat sona patriotero, però, certament, si un no s'estima el que és seu, què punyetes s'ha d'estimar?

05 de maig 2008

Adéu, trosset d'història

A mi m'agradava. Tot i la brutícia que podia acumular, tot i que els vianants no podien passar per cap banda més que pel mateix lloc que els cotxes, tot i el poc cas que li hagués pogut fer quan encara estava al meu costat.

A mi m'agradava el trosset de platgeta que quedava al moll, pràcticament baix de casa meua. I ara ja no podré fer una foto com la que acompanya esta entrada de bloc. Adéu, trosset d'història de quan els pescadors del nostre poble deixaven, encara, les barques enterra.

Hauria preferit una neteja i condicionament mil vegades abans del dragatge antinatural que s'ha fet al petit tros de costa que més tinc dret a estimar-me, vora la casa que m'ha vist nàixer i fer-me gran. Ara ja no hi puc fer res.