Amor, em plau la teva veu tan fina
i el teu mirar sorprès, interrogant,
quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans.
Em plau saber-te vora meu, quieta,
i llegir-te en els llavis el desig,
i veure’t tremolosa, insatisfeta,
si malmet el silenci algun trepig.
Perquè un gust nou, que encisa i que perdura,
s’ha arrecerat al teu posat incert
i ets picant com la fruita poc madura
quan jugues amb els ulls a no ser pura,
amb els ulls tan intensament oberts.
i el teu mirar sorprès, interrogant,
quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans.
Em plau saber-te vora meu, quieta,
i llegir-te en els llavis el desig,
i veure’t tremolosa, insatisfeta,
si malmet el silenci algun trepig.
Perquè un gust nou, que encisa i que perdura,
s’ha arrecerat al teu posat incert
i ets picant com la fruita poc madura
quan jugues amb els ulls a no ser pura,
amb els ulls tan intensament oberts.
2 comentaris:
Montseee, que fas tu per aqui? jaja, pos he anat al blog de la marfanta i això que clico a aquest blog per fer el baxiller, i et veig a tu!! Uoo ets una estrella mediatica!!
Sóc Pau Anònim de Tortosa ;)
Almenys per al seu company sí que ho és, d'estrella mediàtica; hehehe. Una salutació cordial, Pau, ja li faré arribar que té un comentari! ;)
Publica un comentari a l'entrada