17 d’abril 2008

Nous transvasaments, este cop de veritat

No sé què escriure, perquè la indignació davant d'este tema supera la meua manera de saber expressar-me. No queda partit ni estatal ni autonòmic amb representació a qui poder encomanar una tasca de gestió del nostre territori, i això ja se sabia de fa temps, el que passa és que avui per avui no necessitem donar explicacions després d'afirmar-ho.

Quan haguem de tornar a votar hem de tornar al regionalisme? Tant de bo es puguessen aglutinar baix d'una mateixa bandera les forces locals que diuen defensar el territori, lliures de dictàmens exteriors. Quan veem que Barcelona ens agredix, el gran perill és confondre la suposta capital amb la nació, i caure en el més absurd anticatalanisme.

Suggerixo que treballem per fer polítiques per al territori i des del territori, que prenguem nosaltres mateixos les regnes de la política i l'ordenació territorials. Prou d'agressions al territori i prou traïcions. La terra per a qui la treballa.

Video