A la Cala, la Banda ja no sona

Ahir vaig ensomiar en una revista local que parlava de la Banda. No em feu dir si eren els Quatre Cantons o alguna revista imaginària que treia l'EMMA; no ho recordo. Hi havia una foto de la Banda en portada, i a la foto no sortia cap dels membres de l'actual(?) conjunt instrumental avançat; hi havien xiquets menuts i no recordo si en coneixia cap.

Ara ha estat només un somni, però també és un futur bastant probable.

Espero que algun dia hi hagi un canvi de torna política suficientment gran per dotar a la Banda d'autogestió i funcionament assembleari (+ Junta formada per membres, renovada almenys cada 2 anys), amb simplement una comissió mediadora entre l'Escola i la Banda. És inadmissible cobrar a treballadors que estan generant un benefici. És inadmissible que gent que treballa per la nostra cultura local estiga barallada. És inadmissible posar i traure a dit.

Ara hi ha gent al carrer que no li dóna prou importància; quan vaiguen al febrer a la processó i veiguen que la Banda no hi és potser ja serà massa tard, perquè no cregueu que ara la Banda s'independitzarà dels tentacles de l'Ajuntament i que, quan vinguen festes, com si fossen amics de tota la vida, aniran i la contractaran per a fer actuacions.

0x00874324 Ransom Trojan Virus Solution

Symptoms

1. Your PC turns off unexpectedly.
2. When it restarts, you are presented with a black screen with a minimized window.
3. If you open that window, wou will see a (false) system message associated with the code 0x00874324 ("System Plugin At Address 0x00874324 Got Critical Error Plese Follow These Steps To Deactivate It"), a series of telephone numbers and a place to write an unlock key. Please do not call any of that numbers and calm down!

Instructions

1. Restart your PC and DO NOT maximize that activation screen. Let it minimized.
2. Press Ctrl+Alt+Del repeatedly until you get a Task Manager window (maybe behind the blue screen).
3. Finish a "svchost.exe" process which has a strange description (only that one!!!).
4. From the Task manager, execute "explorer". Windows will now open.
5. Then restore your system to two days before.
6. Solved!

This is a "Ransom Trojan" virus.

More information:

• http://www.f-secure.com/weblog/archives/00002139.html
• http://www.sophos.com/en-us/threat-center/threat-analyses/viruses-and-spyware/Troj~Blocker-D/detailed-analysis.aspx

Petits plaers

No negaré que viure a Holanda té coses bones, i una d'elles és poder beure't un Jim Beam amb cola (el que m'agrada beure quan surto de festa) per només 2 euros. Ara me n'estic prenent un; té menys d'un 5% d'alcohol. A part d'això, es pot trobar Axe Africa a les botigues, l'olor del qual m'agrada especialment (a Espanya es va deixar de comercialitzar esta fragància fa més de 10 anys).

Fins i tot puc confirmar l'existència, aquí a Tilburg, d'una botiga especialitzada en vins del Priorat. Sublim. Entre això i un local on cada dos per tres toquen jazz en viu, crec que podré arribar a sobreviure en esta ciutat.

Fins i tot, i malgrat la merda d'habitació en què dormo, dins dels 265 euros mensuals que pago de lloguer va inclòs que un cop a la setmana vinguen dues persones a netejar el pis.

Tilburg

Esta ciutat té tan poc encant per algú tan intrínsecament mediterrani com jo, que m'aparten de la mar i sembla que em falta oxigen, que trobo encantadors fins i tot els crits dels corbs, fins i tot el roig dels semàfors sembla més bonic.

Almenys avui hi havia plaça baix de casa, i els marxants pegaven crits del tipus "platans a un euro el kilo!", frases tan senzilles i tan ben cridades que fins i tot dites en holandès es poden entendre. No és la típica "venga, carinyo, que tengo el par de bragas a tres euros" però se li assembla.

Als EUA em sentia europeu, i aquí em sento mediterrani o llatí o com li vulgueu dir, i això es fa especialment rellevant si discutim la qualitat del cafè. "Només" em queden 13 setmanes. A veure si, mentrestant, no m'atropella cap bicicleta.

El centre, la perifèria i la independència

M'ha caigut a les mans un Excel (gràcies, Marc!) amb tots els percentatges de vots als partits a les passades eleccions al Parlament de Catalunya. I m'he posat a fer coses amb el programa de cartografia. Per exemple, he creat dues noves variables a qui he anomenat, respectivament, independentistes i unionistes.

Al grup dels independentistes he col·locat el 75% dels vots a CiU, el 25% dels vots al PSC, el 50% dels vots a ICV, i la totalitat dels vots a ERC, SI i RI.cat. Al grup dels unionistes he col·locat el 25% dels vots a CiU, el 75% dels vots al PSC, el 50% dels vots a ICV, i la totalitat dels vots al PP, C's i PxC.

Si sumàvem els percentatges obtinguts a tots els municipis de Catalunya, els independentistes aconsegueixen un 60,91%, mentre que els unionistes un 39,10%. Però com que no viuen els mateix nombre de persones en uns municipis que en altres, he volgut calcular-ho en funció del cens de cada municipi: els independentistes baixen fins a un 48,98%, i els unionistes pugen fins a un 51,02%.

Tot seguit, ho he mapificat, i es podia observar clarament la unionicitat de la regió metropolitana (hi ha molta immigració de la resta d'Espanya), de la Vall d'Aran (són occitans, no catalans) i de part de les terres de l'Ebre i de Ponent (els lliguen moltes coses a l'altra banda de frontera, i és que les fronteres de la nació són unes altres).

Presència a Catalunya de topònims relacionats amb "Borràs"

Són: el Borràs, Torre del Borràs, Mas Borràs (x2), Mas del Borràs, Mas d'en Borràs, Mas del Santiago Borràs, Cal Borràs (x3), Caseta del Borràs (x2), Cabana del Borràs, Granja Borràs, Granges del Borràs, Granja de Borràs Montlleó, Corral de Juli Borràs, Mas del Borrassot, Cal Borrassó (x2), Borrassà, el Borrasser.

Dades de l'ICC.

Cristòfor Colom i Llambrich, natural de l'Ametlla de Mar

No només Colom era català, sinó que era, en concret, del poble de l'Ametlla de Mar. Així ho evidencia un document trobat divendres passat en el qual es descriu que el navegant va nàixer "in uilla Amindula", fent constar que el llogaret es trobava a la costa i pocs quilòmetres al nord de la desembocadura del riu Ebre.

La notícia ha vingut acompanyada de la perplexitat envers l'existència d'aquesta vila marinera almenys dos segles abans del que fins al moment es creia.

Amb tot, el que ha resultat més curiós als habitants de la població ha estat el descobriment del segon cognom del personatge, Lambrich, que pot relacionar-se directament amb l'actual Llambrich, cognom que porten gran part dels naturals d'aquest poble.

Els impulsors del parc eòlic martítim ofereixen la construcció i gestió de dues línies de metro a l'Ametlla de Mar

L'empresa impulsora del parc eòlic marítim a les costes de l'Ametlla de Mar proposa el desenvolupament d'un sistema de transport metropolità a la localitat. En total, es tractaria de la construcció, desenvolupament i posterior gestió per un temps limitat de dues línies de metro.

Tal com ha explicat el portaveu de l'ens, les dues línies es trobarien a l'actual Plaça Nova. La primera d'elles partiria d'allà mateix i, perpendicular a la costa, pujaria fins al barri de l'Estació, el Complex Esportiu i fins als Serveis Funeraris i de Bombers. L'altra línia discorreria paral·lela a la costa, anant des del Complex Educatiu de la població, passant pel Mercat Municipal, el Port a l'altura de la plaça del Canó, la Plaça Nova, l'Ajuntament i, finalment, el CAP. (Cliqueu damunt de la imatge per veure-la més gran.)

Des de la població ja s'ha deixat clar el rebuig frontal a tal proposta i se n'ha fet constar la insuficiència a raó del creixement de la població. Ha estat en aquest sentit que les diferents associacions de veïns han fet un prec conjunt expressant que la població se sent menyspreada, que el seu futur no està en venda i molt menys a aquest preu. Així mateix, s'ha fet esment de la construcció d'un tramvia que unís les diferents urbanitzacions del municipi i de promocionar un pla de millora de la qualitat de vida de la població, consistent, entre altres aspectes, a l'impuls d'un parc biomèdic, la parada de trens de llarga distància i el tancament progressiu de la central nuclear de Vandellòs II.

Gran sorpresa a l'Ametlla de Mar davant la inesperada troballa d'un pou de petroli

Els veïns de l'Ametlla de Mar han despertat avui 25 de juny sorpresos per la presència d'una bomba extractora de petroli al port de la localitat i amb la subsegüent afluència de periodistes i curiosos de tota mena. La troballa ha estat possible gràcies a les obres d'enderrocament de l'antiga fàbrica de gel.

Destacats investigadors de la Universitat Rovira i Virgili no han tardat a comunicar la possibilitat d'haver topat amb el que seria el jaciment de petroli més important d'Europa. Fonts pròximes al consistori calero han informat de l'inici de converses amb agents comercials de Repsol YPF.

Encara no hi ha hagut cap compareixença de l'equip de govern davant dels mitjans, si bé el portaveu del principal grup a l'oposició ha manifestat la voluntat del seu partit de fer possible la independència del terme municipal respecte de l'Estat espanyol de confirmar-se les recents suposicions de la comunitat científica.

Cognoms arreu de Catalunya

He mirat la distribució arreu de Catalunya dels cognoms dels meus quatre iaios. A veure si encerteu de quina comarca sóc? ;)

La masia, de Sebastià Juan Arbó

Ara mirava Jordi; el mirava com si no cregués en el que sentia. ¿Era possible que fos ell, Jordi, el seu preferit, aquell per qui havia bregat tant, aquell per qui empunyà l'arma una nit i va córrer en defensa d'ell contra el «Negre», i pel qual s'hauria deixat matar? ¿Era possible que fos ell qui parlava de tancar la masia?

Havia romàs com atordit, sense entendre el que parlaven; mirava ara l'un, ara l'altre, amb aire absent, d'embrutiment, però en arribar en aquest punt semblà despertar; li va ocórrer com en el moment en que la figura del Negre es dreçà davant d'ell i li sentí les paraules; un impuls d'ira li encengué la sang i va aixecar-se; vacil·là un xic i basculà a punt de caure, però va fer-ho resolut i indignat; semblà trobar de nou les velles energies; ésser de nou el que havia estat, i va cridar que no: no se n'aniria de la masia.
[...]
—No, no necessito que us preocupeu; jo no me n'aniré de la masia; si no hi vol anar ningú, hi aniré tot sol, amb la xiqueta. Ella m'estima i no em deixarà... i, si Roseta no vol baixar, em quedaré jo sol. No necessito de ningú; ja m'arranjaré, però des d'ara us ho dic: ningú no m'arrencarà de la masia.

S'havia aixecat i anà per sortir, però trontollà, a punt de caure, i s'hagué d'agafar a la paret.

S'apressaren a ajudar-lo, però ell els rebutjà i sortí de la casa.

---------------------------

Sebastià Juan i Arbó. La masia. Barcelona: Editorial Selecta, 1975, p. 158-9.

L'alcohol i les relacions "interpersonals"

Segons diu l'humoriste gràfic del diari ADN, la copa de més és culpable de:

(1) L'inoportú "revolcón" amb aquella persona de l'oficina. Sincerament, no em posaré a intentar resumir en un paràgraf mesos i mesos de vida universitària, la veritat... A part, no faria cap bé a ningú. (Per cert, algú em sap trobar una bona traducció al català de la paraula "revolcón"? :P)

(2) La patosa i inintel·ligible declaració d'amor. Un dia m'ho van haver d'explicar i tot, de la turca que vaig agafar. Resulta que havia begut tant, que aquella nit a la Blau, a tot lo que fos dona...

(3) L'estúpida i políticament incorrecta broma a la dona del teu cap. Mira, aquí he tingut més sort. Majoritàriament he tingut caps solters i caps dones.

(4) L'inevitable resaca maquillada com a baixa laboral. Uf!, sempre procuro no haver de recórrer a este sistema... Més val avisar amb temps i agafar-te un dia lliure després del que esperes que siga una festorra de les més grans.

En conclusió, de tant en tant feu que els altres beguen una mica, que la vida pot arribar a ser més emocionant, haha.

Una cosa ben forta ja seria trobar-te juntes les quatre situacions: beus massa, li fas una broma dolenta a la dona del teu cap, beus més, t'acabes declarant a la dona del teu cap, fas beure al teu cap i aconseguixes endur-te a la seua dona (que treballa amb tu) per a endur-te-la al llit. El dia següent agafes la baixa laboral, i indefinidament, perquè ja no es tracta de no ser persona aquell dia, sinó de veure al teu cap i de sentir perillar no només el teu lloc de treball, sinó el teu sistema sessuarl.

Sant Valentí

És ben cert que a gent sense parella li fa cosa que es parle d'amor i tot això. Sense anar més lluny, a mi em passava.

L'acudit diu:
- Jo no penso celebrar el dia d'un sant que va morir empalat i carbonitzat.
- Això va passar, de veritat?
- Si fos per mi, sí.

Perquè hi ha moments en què la solteria està molt bé, però no ens enganyem que estant sols, sentint-nos sols sense algú a qui poder abraçar i agrair el costat que et fa... que no només és això (però llavors el que necessitem bastant és això)... no estem gaire bé. Suposo que hi haurà gent per a tots els gustos, però no crec estar sol amb esta opinió.

Jo, perquè després no diguessen, me'n vaig anar amb la xicota a Girona, de cap de setmana romàtic. I m'importa poc la gent que em diga que Sant Valentí no és nostre, i que per a estes coses ja tenim a Sant Jordi. Penso que qualsevol excusa per a passar-s'ho bé, s'ho val. I que si a un li ve de gust aprofitar i celebrar-ho, que ho faça. De passada, recomano Girona per a escapades d'este estil, per les bones passejades que s'hi pot fer i pels locals que es poden trobar per a dormir (dormir?) i menjar bé.

Contigo no, bicho

- Venga, Carlos hazlo por los bichos… ¿Qué te ha llamado Belén hoy? ¿Qué te ha llamado?

- Me ha llamado… Me ha dicho que me voy a morir de guapo.

- Un poco de culo… Un poco de culo…

- Lo que me ha dicho esa mu… esa bestia!

- ¿Qué bestia? ¿Que te ha dicho?

- No puedo recordarlo

- Pero quien era

- La bestia parda

- ¿ Y como se llama?

- Chewaka

- ¿Y qué te ha dicho?

- Se llama Chewaka… bueno… Ella me ha dicho que su novia… sus amigas le llaman Chewaka

- ¿Y qué te ha dicho?

- Que… Contigo no bicho. Pero no a mi solo, delante de 6 amigotes, increíble!!! yo… tampoco… claro… quiero decir… siempre he sido bastante atractivo… Fíjate, tú me estas viendo!!

- Así que

- Y ahora… de repente… Chewaka, tócate los cojones, dice que no. No sólo te dice que no… te dice: ¡Contigo no, bicho! ¡Contigo no, bicho! Te hace pensar cosas… Te da que pensar… Tú dices, mañana será otro día, pero no. Pero no va a ser otro día. Ya nunca será otro día. Va a ser el día después de que Chewaka te dijera: ¡Contigo no, bicho! ¡Contigo no, bicho!, o sea no podia haber sido un poco elegante y haber dicho, no, estoy cansada o no me gusta este juego, me voy a casa. No, tiene que decir ¡Contigo no, bicho! Le faltaba coger un palo y alejarme con un palo, o con un spray de pimienta, en plan violador y me dice contigo no, bicho. Esa tía, y yo no quiero crispar y meterme en su vida privada, pero voy a tener que hacerlo. Esa hija de puta, esa hija de puta, en su puta vida, y perdón ¡En su puta vida!. En su puta vida le ha entrado un tío sin que esté borracho con cuatro cerdos detrás, o sea, en su vida; hija de una hiena.

Nunca. Jamás en su miserable vida un tío le ha entrado con amor. Y yo no le prometía amor, cariño, solo le iba a dar cariño… ¡Ni cariño! (Tira la botella). ¡Un cochino beso!. Un cochino beso, sólo, no pedía más. Pues no, de repente la muy hija de puta saca dignidad, orgullo o yo que sé que cojones saca… ¡Y contigo no, bicho!. Tócate los cojones Mariloles. ¡Tócate los cojones!. Esta escoba se lía conmigo. Se lía conmigo si quiero. ¡La puta escoba se lía conmigo!

- Por favor, Carlos...

- No des más botellazos por favor.

- No no.

- Los niños dicen que hay una gente que despierta

- No

- ¿El qué?

- Ese cable

- Bueno…

- Creo que voy a desconectar. Mañana más ¿Vale bicho?

The Towpath

Jesús Moncada és potser l'únic autor (pan)ebrenc que té una novel·la traduïda a l'anglés. Si més no, l'únic autor que jo conec. Si m'equivoco, que em rectifiquen, que em donaran una gran alegria.

Avui he començat a llegir este Camí de sirga, traduït com The towpath, i us diré de tot cor que l'he trobat ben complicadet tenint en compte el meu nivell d'anglés. Me l'he fet enviar des de la Gran Bertanya, per internet, que és on vaig trobar-lo més bé de preu. Massoquisme? No, home, no!, si ja me'l vaig comprar per a anar practicant l'anglés.

La portada no és que siga un gran què: una dona amb "peineta" en un estil que podria recordar una mica al de Goya. Els editors han degut pensar que les espanyoles porten "peineta"?, i que Moncada era aragonés igual que Goya? Segurament que això de la Franja els queda una mica lluny i incomprés, segurament, però ells poden contestar que són estrangers i que tot això ni els va ni els ve.

Bé, suposo que ja us n'explicaré més coses un altre dia.

La professó de la Candelera

Per mi han sigut unes festes breus, les de la Candelera d'enguany. Gràcies que han caigut al tombant d'un cap de setmana i que en dilluns em van deixar treballar des de casa. Avui que escric això, dia 3 de febrer, m'ha tocat matinar per a agafar el primer tren per amunt, és a dir, m'ha tocat aixecar-me a les 6 del dematí el dia després de Candelera. De tota manera, prou vaig complir: sopar amb els amics, sortir el que em va vindre en gana, dinar amb la família i amb la xicota i participar en la processó.

Enguany, per a la processó, no s'han contractat als tambors de Benicarló, i en lloc seu ha vingut una mini-banda d'Amposta, que... mira, si sumaves esta i la nostra, ja va fer prou el pes. "Mater mea", "Triunfal", "Nuestro padre Jesús"..., com sempre, al seu lloc. (Que sí, que algun dia faré una entrada de les marxes de processó que sol tocar la banda per Candelera.)

Un altre punt a favor ha sigut la predicació (en calero en diem pedricar), que només va durar uns cinc o sis minuts. Això va ser d'agrair en comparació amb l'any passat, que almenys va durar un quart d'hora i crec recordar que feia molt més fred que enguany.

De l'organització no em queixaré. No; no ho penso fer. Trobo que enguany, sent una de les darreres processons amb més afluència de gent, els encarregats de l'Ajuntament i de Protecció Civil han fet una bona feina, que no ha calgut traure de la boca gaires "Això amb mossén Tomàs no passava".

Però d'una cosa sí que em vull queixar. No es tracta del preu de les atxes (a 6.50€ cadascuna), que també és per a **gar-s'hi, sinó de la poca delicadesa de deixar obertes les llums dels carrers per on passava la processó. Si cal canviar la instal·lació de l'enllumenat públic perquè, amb un sol botó, queden anul·lades només les faroles d'uns determinats carrers, que es faça. Mentrestant, seguiré trobant d'una deixadesa majúscula el fet que les llums de tots els carrers per on passa la processó es queden obertes com si es tractés d'un moment qualsevol de qualsevol dia. Almenys, també es veritat, no sentim la sirena dels cotxes de xoc a mitant Salve.

Menuderies a banda, visca les festes i la germanor entre els caleros que s'esdevé quan arriba esta època de l'any. De sobres comprendreu que un ateu com jo no pot passar per alt la processó com a símbol del respecte i l'amor més gran al nostre poble; almenys com al símbol.

Més Arbó

No paro. No el deixo. En el seu dia ja vaig llegir Tino Costa, i vaig fullejar Terres de l'Ebre (que algun dia m'agafaré seriosament). Ara, després d'haver conegut una mica la seua infantesa i "profunditats" a Los hombres de la tierra y del mar, he recorregut els seus Camins de nit. Sorprenent, atrapador, líric, realista, potent. La meua darrera incursió és adquirir una primera edició de Notes d'un estudiant que va morir boig, publicada el 1933 (sóc una mica bibliòfil, què voleu fer-hi!).

Camins de nit

I passaren els dies i les hores d’angoixa, i les hores de joia, i el plorar i el riure, i els dies de pluja i els de sol, que tornen a florir cada any. I les gents continuen caminant en la nit. És una corrua immensa que se separa i s’ajunta i se separa i torna a ajuntar-se de bell nou, i per viaranys i torceres i per camins oberts marxa segura a la mateixa fi com impel·lida per un signe fatal. Hi ha un ressò de rialles i de planys; hi ha qui canta; hi ha qui es plany i qui es corba damunt de la terra com d’un pes feixuc, i hi ha qui s’enfonsa en antres obscurs, lluny de la llum i del cel blau; hi ha qui corre darrere de fantasmes, i hi ha també qui s’entusiasma amb sorolls de vent; hi ha qui canta la llum i el sol i la benedicció dels dies, i hi ha qui alça el rostre a la nit i maleeix el dia que va néixer amb una veu que és desafiament i és blasfèmia i és plor; hi ha l’altre que es dreça, romputs tots els ressorts, aixeca el rostre al cel i riu amb una rialla alta, seca i esfereïdora, una riallada que fa tremolar els estels i fa més punyent l’angoixa dels homes.

A dalt, però, roden impassibles les estrelles que no tenen record. I giren i giren infatigables; giren harmoniosament per la suavitat dels camins infinits, i s’allunyen... La corrua segueix.

--------------
Sebastià Juan i Arbó, fragment de Camins de nit

Llegint

Sí, sembla increïble i de fet ho serà per a uns quants que em coneguen. Jo que m'he tret la carrera de Filologia Catalana patint una estranya al·lèrgia a la literatura, finalment he conegut el gust per la lectura. I de quina manera!, perquè quan una cosa t'agrada pocs impediments hi poses per a fer-la.

Certament, poques coses millors es poden fer viatjant en tren de la UAB al pis de Barcelona i viceversa. Perquè a un al final ja li avorrix sentir cada dia les mateixes converses alienes, i, a part, no ens enganyem, tampoc ens ficarem a traure enmig de tothom l'ordinador portàtil per a fer ganyetes al primer lladre de torn, que la cosa està que trau fum.

Per cert, sento el més profunt odi cap als qui escolten música en veu alta a través del seu mòbil (bé, digueu-ne música o reggaeton, i en este cas m'estalviaré els adjectius). Sou uns maleducats, i hauríeu de poder ser multats com els qui fumen dins dels vagons.

Doncs això, que apunt mateix d'acabar Los hombres de la tierra y del mar de Sebastià Juan Arbó, ja m'he demanat a buscar Camins de nit, d'ell mateix. Vaig estar entre Camins de nit, L'hivern del tigre (Andreu Carranza) i Camí de sirga (Jesús Moncada), i finalment vaig decidir quedar-me amb l'escriptor ampostino-rapitenc.

Grans cançons, grans còpies

Randy California - Spirit


Led Zeppelin - Stairway To Heaven


Estopa - Tan solo