Més Arbó

No paro. No el deixo. En el seu dia ja vaig llegir Tino Costa, i vaig fullejar Terres de l'Ebre (que algun dia m'agafaré seriosament). Ara, després d'haver conegut una mica la seua infantesa i "profunditats" a Los hombres de la tierra y del mar, he recorregut els seus Camins de nit. Sorprenent, atrapador, líric, realista, potent. La meua darrera incursió és adquirir una primera edició de Notes d'un estudiant que va morir boig, publicada el 1933 (sóc una mica bibliòfil, què voleu fer-hi!).

Camins de nit

I passaren els dies i les hores d’angoixa, i les hores de joia, i el plorar i el riure, i els dies de pluja i els de sol, que tornen a florir cada any. I les gents continuen caminant en la nit. És una corrua immensa que se separa i s’ajunta i se separa i torna a ajuntar-se de bell nou, i per viaranys i torceres i per camins oberts marxa segura a la mateixa fi com impel·lida per un signe fatal. Hi ha un ressò de rialles i de planys; hi ha qui canta; hi ha qui es plany i qui es corba damunt de la terra com d’un pes feixuc, i hi ha qui s’enfonsa en antres obscurs, lluny de la llum i del cel blau; hi ha qui corre darrere de fantasmes, i hi ha també qui s’entusiasma amb sorolls de vent; hi ha qui canta la llum i el sol i la benedicció dels dies, i hi ha qui alça el rostre a la nit i maleeix el dia que va néixer amb una veu que és desafiament i és blasfèmia i és plor; hi ha l’altre que es dreça, romputs tots els ressorts, aixeca el rostre al cel i riu amb una rialla alta, seca i esfereïdora, una riallada que fa tremolar els estels i fa més punyent l’angoixa dels homes.

A dalt, però, roden impassibles les estrelles que no tenen record. I giren i giren infatigables; giren harmoniosament per la suavitat dels camins infinits, i s’allunyen... La corrua segueix.

--------------
Sebastià Juan i Arbó, fragment de Camins de nit

Llegint

Sí, sembla increïble i de fet ho serà per a uns quants que em coneguen. Jo que m'he tret la carrera de Filologia Catalana patint una estranya al·lèrgia a la literatura, finalment he conegut el gust per la lectura. I de quina manera!, perquè quan una cosa t'agrada pocs impediments hi poses per a fer-la.

Certament, poques coses millors es poden fer viatjant en tren de la UAB al pis de Barcelona i viceversa. Perquè a un al final ja li avorrix sentir cada dia les mateixes converses alienes, i, a part, no ens enganyem, tampoc ens ficarem a traure enmig de tothom l'ordinador portàtil per a fer ganyetes al primer lladre de torn, que la cosa està que trau fum.

Per cert, sento el més profunt odi cap als qui escolten música en veu alta a través del seu mòbil (bé, digueu-ne música o reggaeton, i en este cas m'estalviaré els adjectius). Sou uns maleducats, i hauríeu de poder ser multats com els qui fumen dins dels vagons.

Doncs això, que apunt mateix d'acabar Los hombres de la tierra y del mar de Sebastià Juan Arbó, ja m'he demanat a buscar Camins de nit, d'ell mateix. Vaig estar entre Camins de nit, L'hivern del tigre (Andreu Carranza) i Camí de sirga (Jesús Moncada), i finalment vaig decidir quedar-me amb l'escriptor ampostino-rapitenc.

Grans cançons, grans còpies

Randy California - Spirit


Led Zeppelin - Stairway To Heaven


Estopa - Tan solo

Los hombres de la tierra y del mar

Al contrario de mi tía, mi tío era un hombre sin la menor instrucción. No sabía ni poner su firma. Procedía, como he dicho, de la Cava, poblado casi totalmente de barracas, perdido en las marismas al lado opuesto del Ebro, ya cerca del mar. Les llamaban "el cavero" y "caveros" fueron sus hijos, con esta afición de nuestros pueblos a los apodos. Los habitantes de estos poblados ribereños vivían a la sazón en un estado semisalvaje. Mi tío era, sin embargo, y como he dicho ya, un hombre alto, de fuerte constitución, uno de esos tipos abundantes en la Cava, y que sorprenden por su apostura, teniendo en cuenta el tipo general de estos poblados --de carácter netamente ibérico--, bastos, de facciones rudas y gruesas y que parecen surgir de la prehistoria.

A la vista de estos tipos, he pensado a menudo que en aquellos eriales debió de quedar algún resto de una raza desaparecida, de condición muy superior a las restantes. Quizá se tratara de moros, que en los días de expulsión, lograsen burlar la ley ocultándose en los pantanos, viviendo como fieras.

--------------
Sebastià Juan i Arbó, fragment de Los hombres de la tierra y del mar

Algú encara s'ho comprarà... xD

True Total 3

Genealogia

Alfara de Carles
Originally uploaded by ebrenc

La foto és del poble d'Alfara de Carles. Fa relativament poc hi vaig anar, i la meua sorpresa setmanes després va ser saber que (també) pervinc d'allà.

Tota la meua família és de la Cala (l'Ametlla de Mar, per als qui no ho sàpiguen), i estic fent l'arbre genealògic per a confirmar --entre d'altres coses-- que descendixo d'una de les primeres famílies que s'hi va assentar, i de moment tot sembla apuntar que sí.

El poble podria considerar-se jove si es compara amb alguns de la zona, perquè "només" ti uns dos-cents anys. Jo, fent genealogia, me n'he anat fins a 6 generacions endarrere (de moment). Quan no se sap la data de naixement d'algun ascendent, la convenció és comptar 25 anys per generació. D'acord amb això, m'apareix una tal Blanca Martí, nascuda vora l'any 1828.

Ja vaig començar a fer l'arbre quan era menut, però fa poc, quan vaig conèixer la plataforma Genoom, vaig decidir reemprendre'l, i amb especial interès pels pobles d'origen dels meus avantpassats. De moment, sé: Rasquera, Tivissa, Vandellòs i Alfara de Carles, i dubtosament encara diria que tinc algun parent per terres valencianes.

Els grans avantatges de Genoom és la compatibilitat amb el format Gedcom i que et permet convidar familiars que poden acabar de completar alguna branca que tu no conegues tant. El pas següent ha de ser el registre civil, i, més tard, les partides de bateig i estes coses.

Quan hi estàs ficat és apassionant, us ho asseguro...

Calen més trens

Estació de Tortosa
Originally uploaded by ebrenc

Crec que és novetat d'este estiu; del 21 de juny fins al 31 d'agost hi haurà un tren que sortirà de Salou a les 22:05h i que arribarà a Barcelona-Sants a les 23:40h.

Jo em pregunto: Per què no el fan sortir de Tortosa i durant tot l'any? Perquè és una vergonya que el darrer tren Tortosa-Barcelona que tinguéssem surta a les 19:36h, i això implica, entre d'altres coses, que algú que, per exemple, siga de l'Ampolla i acabe de treballar a Tortosa a les 20:00h no puga tornar a casa seua amb transport públic, que algú que siga de la Cala i vulga anar a veure algun espectacle de les Festes del Renaixement que comence tardet no hi puga anar, perquè tot just comença a l'hora que marxa l'últim tren cap amunt.

Descomptant que només en diumenge, i únicament de març a octubre, hi ha dos trens addicionals per la tarda (es veu que la resta de mesos no deuen existir), només hi ha 9 trens al dia que facen el recorregut Tortosa-Barcelona:
- 06:15
- 07:48
- 09:18
- 10:45
- 13:24
- 15:54
- 17:25
- 18:50
- 19:36

Observem que en 5 casos hi ha aproximadament una hora i mitja entre tren i tren, que en 2 casos passen dos hores i mitja abans no n'hi ha un altre, i me deixo el cas del darrer tren, amb tres quarts d'hora de diferència, que donem gràcies que ve de València perquè sinó ni passaria tampoc, potser. Posem per cas que pugem a Tortosa i que hem d'estar a les 13:00h a Tarragona; agafarem el tren que surt a les 10:45h, però posem per cas que el perdem, doncs no en tenim un altre fins a les 13:24, que ens deixaria a Tarragona a les 14:28h (anant bé).

Com he dit aquí dalt, només passen 9 trens. I jo no demano gaire més de moment, només 11 trens al dia, amb una hora i mitja entre cada un, l'últim dels quals arribaria abans de les 00:00h a Barcelona, amb la qual cosa no hi hauria d'haver cap problema:
- 06:15
- 07:45
- 09:15
- 10:45
- 12:15
- 13:45
- 15:15
- 16:45
- 18:15
- 19:45
- 21:15

Però com que sé que demanar-li això a la Renfe és com cridar-li a un sord, des del meu humil bloc vull demanar als responsables dels ajuntaments de Tortosa, l'Aldea, l'Ampolla i l'Ametlla de Mar, així com al president del Consell Comarcal del Baix Ebre, una cosa prou més senzilla:

que demanen a Renfe-Adif que facen sortir de Tortosa el tren que surt a les 22:05h de Salou (només des de Sant Joan fins a acabar l'agost), fent que surta des de la capital del Baix Ebre a les 20:20, com li tocaria, i durant tots els mesos de l'any, la qual cosa seria una mica més semblant al tipus de transport públic que mereix la gent de les nostres terres.

Baixa el carrer Amadeo

Baixa el carrer Amadeo
Originally uploaded by ebrenc

No conec que haiguem tingut cap accident, passant cotxes per baix amb estes condicions, i me n'alegro que haja estat així.

De tota manera, no estaria de menys que tota l'aigua que baixa del carrer Amadeo (oficialment, d'Andreu Llambrich) quan plou es canalitzés directament cap a la mar per a evitar possibles danys. La foto ho diu tot, i no cal que ploga gaire per poder fer-ne una altra d'igual.

Amb este escrit prego a l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar que adopte alguna solució.

Sunny

Quina trieu?

Emigdi, també un bon orador

Sí, xiquet; me va agradar com ho vas fer a la manifestació d'Amposta. Felicitats!

Una abraçada, company, seguix portant cultura a les nostres terres per molt anys.

Hoax d'Intel i AOL

Avui hai rebut un hoax, i a l'adreça de baix l'expliquen. Certament, començo a estar una miqueta fartet que este tipus de missatges no siga prou conegut entre els internautes i que, entre tots, només aconseguim més correu brossa dins de les nostres safates d'entrada.

Voleu, d'una vegada, gent de poca faena, contrastar les informacions d'alerta que rebeu als vostres correus abans de fer-nos-les arribar a tots els qui coneixeu?

http://oharrigan.wordpress.com/2007/11/04/hoaxes-y-cadenas/

(Que conste, sense voler semblar borde i amb especial carinyo cap a la persona que m'ha enviat el que avui comento.)

Manifest blocaire contra el transvasament

MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l’Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d’unir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragna (CAT) amb la d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l’àrea metropolitana de Barcelona.

• Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

• Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l’Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d’aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l’aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l’estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d’aqüífers contaminats i la dessalació.

• Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L’ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l’aigua.

• Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l’Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l’altura i defensen els interessos del territori, davant d’aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l’aigua.

• Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l’Ebre, a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l’objectiu d’aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l’Ebre), 15 de maig de 2008

Joan Monleon

Dedicat a tots els qui creuen que, encara, un altre País Valencià és possible. Recordeu quan a Canal9 encara es parlava el valencià més enllà dels telenotícies? Jo recordo entranyablement el Show de Joan Monleon, àlies "li ha tocat el garrofó"; si xalava, jo, mirant això, quan era crio...

Un elefant que dibuixa!

Amb la boca oberta, m'he quedat.

Mariano Rajoy y sus pitufos

Tiren enterra les Escoles Velles

El mes que ve tiren enterra les escoles velles. Hi volen crear aparcaments, i també un centre cívic.

M'agradaria saber que qualsevol calero tindrà accés a la xifra de diners que generarà cadascun d'estos aparcaments. De moment, però, deixeu-me ser malpensat.

Segons apareix a la pàgina web de l'Ajuntament, "ja s’està buscant emplaçament per a totes les agrupacions que tenien la seva seu a les escoles velles". ¿M'estan dient que d'aquí un mes estarà tot enderrocat i que a hores d'ara encara no saben on col·locar les entitats que ocupen este espai?

Jo no poso en dubte la necessitat d'aparcaments, ni la d'instal·lacions per a les nostres associacions, però m'espanta la rapidesa amb què tot, darrerament, s'està firmant i duent a terme.

Ja que s'enderroca un dels pocs exemples d'arquitectura cívica que tenim al poble (malgrat la seua relativa poca història i la seua significació al període franquista), almenys dixeu-me esperar que el qui l'haja de substituir siga una mica més gran, més aprofitable i més maco als ulls.

I molt a títol personal encara em queda un altre desig. M'agradaria que es conservés, en alguna mesura, en alguna banda, l'antic escut del nostre poble, que encapçala la façana. Sé que el poble és bastant molt més que un símbol, però m'agrada, perquè és meu, i de tantes altres persones. Perquè una cosa és carregar-nos la memòria històrica en relació amb l'estat polític de qui ens toca dependre, i una altra de molt diferent és anar-nos carregant els símbols que ens identifiquen com a poble. I ho sento si tot plegat sona patriotero, però, certament, si un no s'estima el que és seu, què punyetes s'ha d'estimar?

Adéu, trosset d'història

A mi m'agradava. Tot i la brutícia que podia acumular, tot i que els vianants no podien passar per cap banda més que pel mateix lloc que els cotxes, tot i el poc cas que li hagués pogut fer quan encara estava al meu costat.

A mi m'agradava el trosset de platgeta que quedava al moll, pràcticament baix de casa meua. I ara ja no podré fer una foto com la que acompanya esta entrada de bloc. Adéu, trosset d'història de quan els pescadors del nostre poble deixaven, encara, les barques enterra.

Hauria preferit una neteja i condicionament mil vegades abans del dragatge antinatural que s'ha fet al petit tros de costa que més tinc dret a estimar-me, vora la casa que m'ha vist nàixer i fer-me gran. Ara ja no hi puc fer res.

Amor, em plau la teva veu tan fina

Amor, em plau la teva veu tan fina
i el teu mirar sorprès, interrogant,
quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans.
Em plau saber-te vora meu, quieta,
i llegir-te en els llavis el desig,
i veure’t tremolosa, insatisfeta,
si malmet el silenci algun trepig.
Perquè un gust nou, que encisa i que perdura,
s’ha arrecerat al teu posat incert
i ets picant com la fruita poc madura
quan jugues amb els ulls a no ser pura,
amb els ulls tan intensament oberts.

Miquel Martí i Pol

Si tu no véns, ells lo faran

L'eslògan me recorda massa a algun altre...
01 · 02

Paradoxalment, aquells (els del PP) no han tornat, però ell (el transvasament) sí, i el faran els que s'han quedat, aquells mateixos que dien que no i que es posaven la medalla d'haver-lo aturat.

Per què hem d'anar tots a Amposta el 18/05?

Potser si hi anem, també el faran, però jo crec que la qüestió no és esta.

S'ha de demostrar que sóm un poble ofés. I s'ha de fer ressò que ens obliguen a ser un poble que només pot parar la mà, posat al servei dels designis de gent d'un altre territori (mentre uns quants llepaculs del nostre, impassibles, deixen fer).

Ara toca anar a Amposta, perquè vegen que és la gent d'aquí baix en ple aquella que baix cap concepte vol que es faça un transvasament d'estes característiques. (Bé, d'estes característiques i de cap.) Amb esta manifestació sabran qui són els primers en dir no als transvasaments i no a la progressiva sodomització de les Terres de l'Ebre.

La pròxima cita per a una manifestació, això sí, bé podria ser Barcelona, un dilluns a les 8 o les 9 del dematí, periòdicament, tallant el trànsit... A Amposta ja haurien vist qui es queixa, i a Barcelona arribarien a comprendre que, de tocar el que no sona, per aquí baix també en sabem.

Justícia territorial. Ja n'hi ha prou d'actes que semblen fets a mida per a demostrar, de tant en tant, qui continua tenint la paella pel mànic. És com allò que va dir aquell president espanyol, que de tant en tant anava bé bombardejar Barcelona, sobretot perquè no donés temps que es pugessen els fums. A la seua manera ens estan fent el mateix?

Seriosament, intenteu anar el proper dia 18 al Parc dels Xiribecs d'Amposta, a les 12 del migdia. Busqueu informació al web de la Hife sobre com hi podeu arribar en bus.

Manolo Tomàs

Aquí us deixo, retallat en tres, el discurs que va fer Manolo Tomàs a l'assemblea de la PDE del passat 19 d'abril. Si algú el pot aconseguir per escrit, que me n'informe!

Final de recital

Enlluernat pels focus
miro l’obscuritat on sou vosaltres.
Els focus són aquesta il·lusió
de l’ombra on escolteu la claredat
de la meva ceguesa. Tots portem
un auditori fosc dins de nosaltres
escoltant en silenci aquesta història
de la seducció sense esperança.
Estimar és ser distant.
L’amor és ser estranger però vosaltres
sou l’hospitalitat d’aquest silenci
que m’ha escoltat sabent que dintre vostre
he deixat d’existir, que no hauré estat
més que l’ombra estimada d’algú altre.

Joan Margarit

Nous transvasaments, este cop de veritat

No sé què escriure, perquè la indignació davant d'este tema supera la meua manera de saber expressar-me. No queda partit ni estatal ni autonòmic amb representació a qui poder encomanar una tasca de gestió del nostre territori, i això ja se sabia de fa temps, el que passa és que avui per avui no necessitem donar explicacions després d'afirmar-ho.

Quan haguem de tornar a votar hem de tornar al regionalisme? Tant de bo es puguessen aglutinar baix d'una mateixa bandera les forces locals que diuen defensar el territori, lliures de dictàmens exteriors. Quan veem que Barcelona ens agredix, el gran perill és confondre la suposta capital amb la nació, i caure en el més absurd anticatalanisme.

Suggerixo que treballem per fer polítiques per al territori i des del territori, que prenguem nosaltres mateixos les regnes de la política i l'ordenació territorials. Prou d'agressions al territori i prou traïcions. La terra per a qui la treballa.

Video

Léo Ferré

Il y a l'amour... peut-être. C'est une solution, une solution à un problème qui reste un problème. Alors... Rien. Une solution... Un problème... Par quoi commencer ?

L'entrada d'avui la dedico a Léo Ferré, compositor, cantant, poeta i músic. Juntament amb Jacques Brel i Georges Brassens, és un dels grans compositors de cançons en francès. El fragment de dalt és de la seua peça "Et... Basta !", de 35 minuts de durada, inclosa en el disc que porta el mateix nom.

Vaig descobrir Ferré a través d'un dels grans del nostre país, Xavier Ribalta, de Tàrrega, que ha adaptat al català unes quantes cançons del mestre. Fins al moment, només sé dir coses bones de tots dos, i avui escric això per a recomanar-vos-els plenament. Per a mi han significat assagistes en busca d'uns quants dubtes que, fa un temps, m'ocasionaven certs moments d'enamorament. Motiu que fa de les lletres que m'han transmès un o l'altre tinguen una gran significació en certs moments de la meua vida.

En esta pàgina trobareu les lletres de les seues cançons. Consulteu la pàgina d'en Ribalta, més amunt, per veure l'adaptació a la nostra llengua d'alguna d'elles. Passeu-ho bé!

Operassión Trumfo

Trobo que per a avui ja en tinc prou. Jo no solc mirar estos programes, però els companys del pis tenien posat Operación Triunfo a la tele... i jo, que malvisc al menjador a l'espera que un d'ells abandone la casa, giro el cap cap a ella sense poder-ho evitar.

Ho hai fet, sobretot, en dos ocasions. La primera, en sentir com cantava un tal Chipper, que considero que no ho feia gens malament. La segona, en sentir algun comentari del tio Risto Mejide, exemple sempre del poc tacte a l'hora de fer una crítica, de la humiliació i de la falta de respecte.

Hi ha gent que és així, com Risto, i em guardo d'afirmar si ell ho és així a la vida real o si simplement esta interpretant un personatge que ven. El fort del cas és que consumim el producte que ell representa; consumim crueltat. ¿Com poden acceptar els poders públics que els mitjans de comunicació donen cabuda a un personatge que genera més violència que El Padrino 2?

El consum dels espectadors tria l'oferta televisiva i, certament, sentir les coses que pot arribar a dir la versió cruel d'en Narcís Reyerta genera, en tots ells, com a mínim un interès científic i filosòfic per comprovar com d'intolerant pot arribar a ser l'ésser humà.

Risto aconseguix habitualment que l'audiència vaja a veure el seu espectacle. I és qüestió de gustos, però trobo que un pesonatge així acaba cansant, perquè en el seu cas particular, a part, considero que està en un procés d'encasellament irrefrenable. Que siga més humà i que ens sorprenga a tots, perquè, a part de guanyar en pau al món, jo crec que fins i tot ell se sentirà més estimat per la penya en general. Ara bé, en el meu cas, preferixo al Narcís Reyerta.

Assemblea

El mot assemblea va ser introduït al segle XIV a partir del francès assemblée, que al seu torn provenia del llatí adsimulare, derivat de simul 'ensems'.

La foto, un tant graciosa i potser massa típica, la vaig poder fer la setmana passada a la Facultat de Lletres de la UAB. Hi puc intuir que havien escrit assemblea amb a, i segurament perquè a mi m'ha passat el mateix força vegades.

Segurament deu ser la influència dels mitjans en castellà (ells en diuen asamblea), que siga una paraula poc col·loquial i que la pronúncia de l'estàndard central del català (que en este context no diferencia A i E àtones) no ens ajuda en res. Sol passar que ens decantem per la forma amb a, i quan no ho fem, a no ser que ja haguem entropessat diversos cops en la mateixa pedra, gran part del reconeixement li devem deure al corrector del Word, que, quan no hi és, que nostre-sinyor mos agàfia confessats!

Humildad Monfort

M'agradaria que es fes ressò d'este video, que he trobat enllaçat en un bloc que visito sovint. Humildad Monfort és una dona nonagenària que viu a la falda del Penyagolosa, vora l'extrem sud-oest de les comarques centrals dels Països Catalans. La seua única companyia són el seu gos i les seues ovelles. No té desperdici. No deixa indiferent. El reportatge ens ensenya d'on venim, i això ens pot fer sentir febles davant de la velocitat en què avança el nostre poble. I és que fa dos dies molts de naltros encara vivíem així. Mireu-lo amb tranquil·litat i reflexioneu.